La cara més fosca dels Jocs
Eduard López i Ramon Piqué són dos dels encausats de l’operació Garzón del 1992. El primer va ser detingut a Barcelona per la Guàrdia Civil. “Em van posar una jaqueta per tapar-me el cap i em van ficar a la furgoneta.” Piqué és el portaveu dels afectats. Assegura que entre els detinguts “hi havia gent de l’MDT, d’Independentistes dels Països Catalans, dels Comitès de Solidaritat amb el Patriotes Catalans, militants d’Esquerra Republicana, i també gent que no tenia a veure amb cap organització”.
La majoria de detinguts van ser interrogats durant tres dies a Madrid i van denunciar tortures que, diuen, els van dur a declarar al dictat dels agents. Una vintena van acabar a la presó. Les denúncies van acabar al Tribunal d’Estrasburg, que el 2004 va condemnar l’actuació de l’Estat per no haver investigat les tortures tot i els indicis.
López assegura que va ser “una operació totalment desproporcionada que es va fer per posar la por al cos”. Un objectiu que es va aconseguir, els moviments crítics amb els Jocs es van silenciar i es va aconseguir el que es va qualificar de “pau olímpica”. Alguns experts i historiadors asseguren que a partir d’aquí els moviments crítics que denunciaven l’especulació urbanística, la presència de la casa reial o la falta de reconeixement a Catalunya no van gosar fer cap més pas endavant.
El plenari del mes de juliol va aprovar, a proposta de la CUP, que aquest any se celebri un acte de reconeixement i memòria i que s’inauguri una instal·lació permanent contra l’oblit d’aquells fets.
