El 2001, la que seria considerada una de les bandes més consolidades del panorama postrock, presenta en concert a la sala Bikini el seu tercer treball: ‘Rock action’. El líder de Mogwai, Stuart Braithwaite, explica que aquest disc suposa un pas endavant perquè “hi passen més coses, hi ha més espai, amb secció de corda, temes cantats” i sons que no havien pogut incloure en els anteriors. També assegura que “és més alegre” però que s’ha de tenir en compte que “tot depèn de qui l’escolta” i que, en qualsevol cas, no intenten de manera conscient “crear una atmosfera” sinó que “és la gent que ho escolta que decideix quin és el seu sentiment”.
A ‘Rock action’, produït per Dave Fridmann de la banda Mercury Rev a Nova York, Mogwai aprofundeix en la seva exploració de sonoritats rítmicament contrastades que es despleguen en llargs temes instrumentals. És el cas de ‘Two rights make one wrong’, de nou minuts i mig de durada, que es combina amb altres composicions breus i cantades com ‘O I sleep’. Mogwai, que pren el nom de la criatura protagonista de la pel·lícula ‘Gremlins’, el nom del qual en xinès cantonès significa “esperit maligne”, també incorpora en aquest disc de vuit temes les veus d’artistes convidats com David Pajo, de la banda Slint; Gruff Rhys, de Super Furry Animals, i Gary Lightbody, de Snow Patrol.
Braithwaite confessa que la manera de treballar de Mogwai és “molt simple” i que els temes sorgeixen de manera natural. No és un gran procés creatiu sinó que “normalment algú del grup porta uns acords o una melodia i la resta treballem les nostres parts de l’arranjament. No ens passem dues setmanes tocant un tema per decidir si el gravarem. Ens adonem molt ràpidament si és una merda o si està bé”, assegura. També té paraules per a bandes amb qui a vegades és comparada Mogway, com Sigur Ros, que qualifica de “més atmosfèrics”, o ‘Tortoise’, dels qui admira que són “músics de molt talent, increïblement professionals a nivell tècnic”.
