Cora Novoa: “La música electrònica és l’avantguarda”

El silenci, només trencat de tant en tant per les ratxes de vent, és imponent i la llum d’un sol, que domina en solitari el cel, abraça i escalfa en el matí d’hivern anticipat que rodem aquest ‘Retrats‘. Un ambient que calma l’ànima i empeny al recolliment és el que regna a l’espai de vida i creació d’una artista coneguda per la foscor introspectiva i la contundència sonora de les seves obres. Cora Novoa ha fet ballar fins a l’extenuació el públic de les sales i festivals d’electrònica més destacats de l’escena amb el seu tecno industrial. En la distància curta és tot dolçor, simpatia, senzillesa i amabilitat.

Nascuda a Ourense i resident a Barcelona des de fa uns anys, després d’haver viscut també a Londres i Berlín, Novoa assegura trobar-se en el millor moment de la seva carrera. “Ara tinc el so que sempre he volgut tenir”, diu somrient. És el fruit de més d’una dècada d’experimentació pacient i entrega constant a una professió que l’ha reconeguda en dues ocasions com a millor DJ de l’any als prestigiosos Vicious Music Awards. Ha estat la primera dona en aconseguir aquest guardó, una fita que l’honora, però que també reflecteix la invisibilització injusta del talent femení en el sector.

Cora Novoa és apassionada del fons i crítica amb la forma: reivindica el valor cultural de la música electrònica enfront de la visió majoritària que la redueix a la categoria d’oci i està convençuda del potencial d’innovació que encara té el gènere. Alhora, critica una indústria que menysté els artistes locals i escanya els creadors apropiant-se dels beneficis que generen. Enfront d’això, defensa la tasca de suport i divulgació d’esdeveniments com el Sónar, confia en les noves eines que la internet del futur i la tecnologia Blockchain poden oferir als artistes i aposta per liderar i gestionar directament la majoria del seus projectes.

L’esperit inquiet, independent i polièdric la va dur a crear el segell Seeking the velvet, en què es fusionen música, art i tecnologia; però també a explorar noves vies de contacte directe amb la seva comunitat de seguidors en plataformes com Patreon o Discord i a endinsar-se en altres suports de difusió i venda, com els cada vegada més populars NFT. De tot plegat, en parla Cora Novoa en aquest ‘Retrats’, en què ens obre la porta al seu imaginari creatiu però també ens convida a preguntar-nos en quins termes volem esdevenir espectadors, consumidors i, al capdavall, també ciutadans culturals.

Creació sonora

Cora Novoa explica que la seva realitat nòmada ha determinat durant molt de temps que el seu material de treball hagi estat limitat i optimitzat. Un minimalisme pràctic per necessitat que s’ha transformat en un repte creatiu gustós: “Quan tens molt no ho uses tot i m’agrada l’exercici d’intentar desafiar-me i amb pocs elements fer grans coses”, explica.

El primer contacte que Cora Novoa va tenir amb la música va ser tocant la flauta travessera. El seu interès pel so, més que pels instruments, i els estudis en enginyeria informàtica la van conduir de manera natural cap a la música electrònica. Va començar a investigar l’univers digital amb l’ordinador però, a mesura que anava aprofundint en coneixement i personalitat, es va anar sentint cada vegada més atreta per les possibilitats de l’analògic.

“És una mica més artesà, ho sents, tens la sensació de proximitat, d’alguna cosa física i real”, explica Novoa sobre les virtuts de l’experimentació analògica amb sintetitzadors modulars. Aquests aparells, com el seu nom indica, estan formats per mòduls independents i no hi ha una ruta prederminada per al senyal. Això requereix un major domini de l’eina, però amplia infinitament les possibilitats creatives: “La màgia que té és comprar els mòduls i anar fent el teu propi amic, el teu propi sinte”.

L’evolució tècnica de Cora Novoa ha anat en paral·lel a la sonora. Com ella mateixa reconeix, el so més harmònic i melodiós dels seus inicis ha deixat pas a propostes més obscures. Novoa enllaça aquesta tenebrositat amb sentiments com la malenconia i paisatges com els de la seva Galícia natal, que no estan renyits amb la pista de ball.

Inspiració

La pandèmia ha suposat per a Cora Novoa una aturada brusca de la seva frenètica dinàmica de viatges i projectes. El parèntesi forçat en la part pública de la seva activitat li ha permès centrar-se a crear i donar forma a idees latents. I és que la velocitat, la intensitat i el volum de feina a les quals empeny el sistema productiu en què vivim són tot un desafiament, si no un autèntic boicot, a la inspiració lliure i espontània.

“Passo cicles de sis mesos girant i després tres a l’estudi. Què passa quan entres a l’estudi i dius va, haig de fer música. Doncs, és clar, que la teva font creativa no està plena”, explica. Novoa insisteix en la importància de nodrir-se d’experiències i disposar de temps sense obligacions perquè flueixi el potencial artístic: “El nostre jo interior s’ha de cuidar i en prens més consciència quan vius crisis creatives dures”.

Entre les activitats que ajuden Cora Novoa a connectar amb ella mateixa en destaca l’esport d’alta intensitat com el crossfit o el surf, però també d’altres més pausades com anar a un museu, llegir, passejar o meditar. Les vivències directes esdevenen una font de documentació creativa que es complementa amb una tasca més conscient de recerca d’informació a la xarxa.

Tot aquest contingut, explica, el bolca en llibretes que es converteixen en àlbums visuals i conceptuals a partir dels quals començar a experimentar. De fet, molts dels seus treballs giren entorn a una imatge o idea a partir de la qual es desplega una història. Relats que tenen gust a mitologia, folklore, alquímia, misteri…: “M’agrada unir la tradició amb la innovació“, assegura. 

Electrònica en femení

Fa dècades que la música electrònica és un fenomen de masses global, però per a Cora Novoa aquest gènere és encara “un espai molt lliure, amb eines molt flexibles” i molts nínxols per desenvolupar. Per això, considera que “l’electrònica està en un moment excel·lent, en els ‘jingles’ de ràdio hi ha electrònica, les produccions de Rihanna, de Lady Gaga o de The weekend són electrónica”. Una omnipresència que, lamenta, no és proporcional al valor que socialment es dona a aquesta música.

La productora i DJ denuncia que, a diferència del que passa en països com Alemanya, a l’estat espanyol “no se li ha donat l’espai que mereix perquè no es veu com art avantguardista”. Posa d’exemple el desprestigi i les connotacions negatives que s’han associat a l’anomenada Ruta del Bakalao, el fenomen que als anys 80 i 90 a València va marcar un abans i un després en el clubbing peninsular.

Entén que aquesta concepció parteix del vincle que tradicionalment s’ha establert entre música electrònica i drogues però recorda que “l’ésser humà i les drogues han estat i estaran sempre units”, que és una comunió present en altres gèneres musicals i que, en qualsevol cas, no és quelcom vinculant i excloent. Insisteix en què l’important és “l’educació que es dona a la societat en relació amb això” i denuncia que és injust maltractar l’electrònica pel fet de ser una activitat nocturna.

Cora Novoa també és crítica amb les dinàmiques imperants a la indústria musical, tant pel que fa a perspectiva de gènere com a les limitacions creatives i les condicions econòmiques a les quals es veuen arrossegats els artistes: “Cada vegada que s’escolta un tema meu a Spotify o a una altra plataforma el que cobro és irrisori respecte al que guanyen ells quan el tema és meu”.

Novoa és compositora, productora, DJ, directora creativa, mentora… No és d’estranyar que en el cas d’un perfil tan versàtil com el seu hagi liderat la majoria dels seus projectes buscant les escletxes des d’on escurçar distàncies entre l’obra que genera i el seu públic. Des d’aquesta perspectiva es mostra especialment il·lusionada amb la transició del web 2 al web 3, que planteja “un mercat molt més just i més equitatiu” amb contractes intel·ligents i una tecnologia Blockchain que permetrà “valorar de nou la música i l’art”.

A Cora Novoa també se li il·luminen els ulls en parlar de la tornada, encara que en comptagotes, als clubs i festivals en el context pandèmic: “Ha estat un regal i ho necessitava”. Reconeix que en els moments més incerts va arribar a dubtar de si es reprendrien les actuacions en viu com sempre les havíem conegut i assegura que ha estat bonic constatar la importància del contacte físic: “Necessitem sentir-nos, compartir moments i històries […]. Recordem els moments màgics i he après que necessito tenir a prop la gent i la comunitat que he creat al llarg d’aquest anys.” Els seu públic pensa el mateix i estan esperant noves propostes per celebrar plegats la música i la vida.