Nascut el 29 de desembre del 1876 al Vendrell, va contribuir al món de la música amb la innovació en la interpretació amb el violoncel que, més tard, va ser adoptada per tots els violoncel·listes del món.
Pau Casals va anar a estudiar a l’Escola Municipal de Música de Barcelona quan tenia 11 anys. Ell era del Vendrell i havia vingut a la ciutat acompanyat de la seva mare. El seu pare era músic i, de tant en tant, el visitava. En una d’aquestes visites van fer una troballa en una botiga de música que l’acompanyaria la resta de la seva vida: les partitures de les sis ‘Suits per a violoncel sol’, de Johann Sebastian Bach.
Pau Casals troba Bach al carrer Ample
La troballa de les sis suits de Bach a Barcelona va marcar el futur de Casals i la forma de tocar el violoncel. L’any 1890 Pau Casals, aleshores amb 13 anys, va trobar al número 35 del carrer Ample unes partitures de violoncel de Johann Sebastian Bach que al llarg dels anys va fer mundialment famoses.
Avui, en aquest indret hi ha una botiga de música que podria ser la mateixa on Casals va trobar Bach, encara que no se’n té cap certesa. Però se sap del cert, gràcies a l’historiador Josep Maria Rabés, que l’any 1896 en aquest lloc hi havia un magatzem de música que es deia Vidal i Roger, cosa que fa versemblant la coincidència.
Bach va compondre les suites per a violoncel entre 1717 i 1723, quan va ser mestre de capella de la cort del príncep Leopold d’Anhalt-Köthen. Antigament, aquestes peces de Bach eren considerades simples exercicis tècnics; és a dir, no eren considerades peces de concert. Pau Casals les va estar estudiant i les va convertir en peces de concert i en algunes de les obres més conegudes del repertori del violoncel.
En l’època de Casals, el violoncel es tocava de forma molt rígida, no hi havia un moviment lliure de l’arc, que es limitava a l’articulació del colze. Casals, que era força baixet, es va rebel·lar contra aquesta limitació tècnica i va ampliar el moviment, implicant, també, el moviment del canell. D’aquesta manera, podia tenir una expressivitat més gran, justament allò que buscava. En pro d’aquest objectiu, també va incorporar tècniques en la digitació, en la posició dels dits. Totes aquestes novetats per afavorir l’expressivitat de l’instrument, són el motiu de la importància de Casals. I en aquesta aportació hi van tenir molt a veure les partitures de Bach.
L’Associació Obrera de Concerts de Pau Casals
Per Casals, la cultura era un vehicle d’emancipació social i va impulsar una associació per apropar la música a la classe treballadora. El 1919, quan Pau Casals ja era un músic reconegut internacionalment, va arribar de Nova York, on vivia, i va decidir restablir la seva residència a Barcelona. I ho va fer amb dos objectius: crear una orquestra i fer arribar la música a les classes treballadores.
El 8 novembre del 1925 es fa ver el primer concert de l’entitat autogestionada per a obrers, camperols i estudiants al desaparegut Teatre Olympia. L’Associació Obrera de Concerts va arribar a tenir 3.000 socis i disposava d’una escola de música, una biblioteca i la revista ‘Fruïcions’. L’entitat, situada al número 27 de Sant Pere Més Alt, feia pagar als associats un quota simbòlica d’una pesseta.
Casals va crear l’orquestra que va finançar ell mateix, de gran projecció, amb més de 300 concerts i un compromís social. Per això, es va dedicar més a la divulgació que a fer gires arreu del món, per guanyar diners. L’orquestra i l’Associació Obrera de Concerts va acabar amb l’esclat de la Guerra Civil.
L’últim concert de Pau Casals
L’últim assaig del mestre Pau Casals amb els companys de la seva orquestra es va convertir en un emotiu comiat. Amb motiu de l’Olimpíada Popular que havia promogut, s’havia previst l’audició de la novena simfonia de Beethoven amb l’Orquestra de Pau Casals i l’Orfeó Gracienc.
Mentre es feia l’assaig, el 18 de juliol del 1936, va arribar un missatge de Ventura Gassol que anunciava la revolta militar i deia que es cancel·laria el concert. Aquella va ser la darrera vegada que Pau Casals va tocar amb els músics de la seva orquestra.
Dissortadament, Pau Casals no es va poder reunir mai més amb els seus músics perquè l’orquestra i l’entitat que va fundar l’Associació Obrera de Concerts van desaparèixer amb l’esclat de la Guerra Civil. Casals va viure circumstàncies difícils durant els anys d’exili a Prada fins al 1957, a causa de la seva voluntat de no abandonar els seus compatriotes exiliats internats en camps de concentració al sud de França i sota l’ocupació nazi.
Discurs històric a l’ONU
Pau Casals va deixar d’actuar a Rússia quan es van retallar les llibertats a partir del 1917 i, a Alemanya, a partir del 1933, amb l’ascens del nazisme. I quan el feixisme va arribar aquí, va decidir deixar de tocar en tots aquells països que no condemnaven de manera explícita el franquisme. El desembre del 1955 Pau Casals va fer el seu primer viatge a Puerto Rico, país on va néixer la seva mare. Un any més tard es va instal·lar a la localitat de San Juan, on va morir el 22 d’octubre del 1973 .
Casals va estrenar l’himne de les Nacions Unides i ho va fer amb un mític discurs que tots tenim més que present. A banda de les composicions originals, Pau Casals va fer també difusió de la cançó tradicional popular catalana ‘El cant dels ocells’, que va versionar i que va quedar com a himne de pau al món. L’estrena de l’himne de les Nacions Unides el 1971, amb el mític discurs, és un dels moments històrics a la memòria col·lectiva.
Pau Casals va dirigir-se al món amb un breu discurs: “Soc un català. Catalunya és avui una província d’Espanya. Però, què va ser Catalunya? Catalunya va ser la nació més gran del món. Us diré per què. Catalunya va tenir el primer parlament, molt abans que Anglaterra. Catalunya va tenir les primeres Nacions Unides. En el segle XI totes les autoritats de Catalunya es van trobar en una ciutat de França, aleshores de Catalunya, per parlar de la pau. En el segle XI. Pau en el món i contra la guerra. Això era Catalunya”.
