Davant les eleccions europees 2024, a l’hora d’anar a votar els ciutadans poden optar per qualsevol dels candidats o exercir un altre tipus de vot. Hi ha el vot en blanc, el vot nul, el vot útil i l’abstenció. T’expliquem què significa cadascun, quines són les diferències entre si i quins efectes té sobre el còmput dels resultats.
Comencem pel vot a les candidatures. S’exerceix quan s’escull una papereta de les llistes presentades, per exemple, per proximitat ideològica. Si el motiu és que l’opció escollida pot tenir una major incidència en els resultats, malgrat no ser-ne la primera opció, parlem de vot útil.
El vot en blanc afavoreix els partits grans?
La llei electoral recull que el vot en blanc és el sobre que no conté cap papereta. El vot en blanc es considera vot vàlid. En el sistema electoral espanyol, el vot en blanc pot desafavorir els partits minoritaris. O el que és el mateix, afavorir els majoritaris. Per què?
Perquè a Espanya es fa servir el sistema D’Hondt, que parteix de la base que si un partit no arriba al 3, en el cas de les eleccions al Parlament, o al 5 % dels vots (depèn del tipus de comicis), no entra al joc electoral. Com que el vot en blanc és un vot vàlid, quantes més paperetes buides, més vots li caldran a una candidatura perquè pugui aconseguir un escó. I el mateix passarà en el repartiment de seients; més vots en blanc, més vots necessaris per obtenir més representació.
El vot útil
El vot útil forma part del vot vàlid a les candidatures i sovint s’entén com a una eina per castigar un govern. També és un recurs utilitzat en cas que un partit minoritari no tingui prou vots per obtenir un escó i els electors poden preferir assegurar una representativitat del seu vot malgrat no ser-ne l’opció preferent.
Això sí, el vot útil en aquest sentit fa encara més difícil que els partits que es troben al llindar del 5 % dels vots (en el cas de les municipals) o del 3 % (altres eleccions) puguin aconseguir representació.
L’abstenció, desigual en funció de les eleccions
Abstenir-se és no votar. Pot entendre’s com una via més per expressar el descontentament, tot i que es relaciona més amb la desafecció política, que és la falta d’interès o el desencant amb el context polític.
L’abstenció no es té en compte en els resultats. No cal un mínim de participació per donar per vàlides unes eleccions i el resultat dels partits és fruit de la quantitat de vots que han rebut en relació amb els vots vàlids que s’han emès (és a dir, a totes les candidatures o en blanc).
El nombre de votants i el d’abstencions dona com a resultat el cens electoral.
Com la participació, és un factor molt variable en el temps i també en funció dels comicis. L’abstenció acostuma a ser menor en les eleccions generals i en les municipals i sobretot en les europees és major.
El vot nul i les decisions de la JEC o els tribunals
Els vots amb paperetes no oficials, guixades, paperetes sense sobre o sobres amb més d’un candidat són considerats vots nuls. Poden ser resultat d’una equivocació o una mostra de desacord amb les regles del joc. Aquest vot, tal com succeeix amb les abstencions, no computa i no es considera vot vàlid.
Malgrat això, el volt nul es registra perquè en el recompte de vots al final de la jornada, la suma de vots vàlids, nuls i abstencions, ha de sumar el cens, és a dir el 100 % de la població cridada a les urnes.
Per cert, no es considera un vot nul si conté més d’una papereta de la mateixa candidatura perquè es considera que és clarament un equívoc de la persona que vota.
Si un vot és nul o no ho considera en primera instància la mesa electoral. Però els partits poden recórrer contra la decisió fins a la Junta Electoral o els tribunals. Aquest és precisament un factor de les variacions entre els resultats provisionals i els definitius. En algun cas, fins i tot, es produeix un canvi en el recompte de regidors. Va passar a Barcelona l’any 2011 quan el Tribunal Constitucional va donar per vàlids uns vots considerats inicialment nuls que el Partit Popular havia recorregut, i li va acabar atorgant un regidor més al PP.
Un altre exemple més recent el trobem a les eleccions del 2019; el recompte definitiu va fer que a Gràcia guanyés finalment ERC en lloc de Barcelona en Comú, tal com s’havia dit en un primer moment, tot i que això no va alterar el plenari municipal.
