L’Ajuntament també col·labora en el projecte, amb una aportació de 40.000 euros, i transmetrà aquesta nova campanya a les famílies que van oferir compartir casa seva al web de Barcelona Ciutat Refugi. Les persones soles són el perfil majoritari dels refugiats que busquen llar, tot i que també hi ha dones amb menors. Es tracta de persones que es troben al programa estatal d’acollida en la segona fase, és a dir, quan l’estat els dona una dotació econòmica perquè trobin un habitatge on viure.
Els requisits per compartir llar
Refugees Welcome a Barcelona és qui posa en contacte totes dues parts i busca que hi hagi afinitats per poder gaudir d’una bona convivència. La figura del mentor és qui vetlla perquè l’experiència sigui positiva per a totes dues parts. L’entitat es va fundar a Alemanya i ja ha aconseguit més de 1.200 acolliments a Europa, el Canadà i Austràlia. L’experiència ha tingut especial èxit a Àustria, Hongria i el Canadà.
Jaume Buch, el coordinador de Refugees Welcome a Barcelona, explica que es demana un compromís de sis mesos com a mínim per compartir llar, “per tal de donar estabilitat a persones que no n’han tingut en molt temps, i per tal que puguin tenir marge per trobar feina”. També demanen flexibilitat a l’hora d’establir un preu de lloguer de l’habitació, que pugui ser un lloguer social, perquè “els refugiats acollits al programa estatal tenen una dotació que a Barcelona es queda curta per accedir a un habitatge”.
Des de Refugees Welcome, Susana Hidalgo ha explicat que Barcelona és la ciutat on hi ha hagut més mostres solidaritat i esperen tornar a rebre les ofertes dels ciutadans per col·laborar a donar un sostre als refugiats. El tinent d’alcalde de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, ha recordat que Barcelona va atendre 4.400 refugiats l’any passat, i un dels problemes principals que tenen és accedir a un habitatge. “No es tracta d’un acte de caritat, sinó de solidaritat i suport mutu”, ha conclòs Asens, que assegura que es tracta que tothom, visqui en condicions de dignitat.
