Santi Vila, actualment en llibertat provisional després de pagar la fiança, sosté que la seva “única actuació rellevant” va ser participar en l’aprovació de la convocatòria del referèndum, el 6 de setembre. Però afegeix que això no és delicte i que “res té a veure amb alçar-se de manera pública i violenta”, com estipulen els delictes de sedició i rebel·lió.

El recurs també subratlla que després de l’1-O, l’exconseller va intentar “per tots els mitjans possibles al seu abast” fer d’intermediari entre els dos governs i “mirar de convèncer el president” perquè no es votés la declaració d’independència el 27 d’octubre.

En el text, la defensa argumenta que els “episodis aïllats d’incidents” que cita la querella no permeten parlar d’un alçament violent, i afegeix que, en tot cas, Vila i la resta de consellers no van organitzar ni instigar aquestes actuacions.