Un dels col·legis que ha vist retardada l’obertura ha estat l’Escola El Carmel, al número 154 del carrer del Llobregós. A pesar de l’impediment inicial, els voluntaris finalment hi han pogut entrar. També un reconegut hortenc, Màrius Serra, que apareix a la foto de sobre facilitada per un dels vocals mentre es reparava la porta obstruïda per la silicona. El mateix ha passat a Montbau, a l’Institut Narcís Monturiol del carrer de l’Harmonia. Ha calgut enviar-hi un manyà per poder facilitar l’accés de tothom al punt de votació a les nou en punt del matí.
A la gran majoria de centres de Catalunya (1.317 en total), la normalitat, però, s’ha imposat, i les 6.695 meses s’han constituït sense problemes, segons ha informat el Departament de Governació. A Barcelona hi ha hagut cues des de primera hora. En algunes escoles, com la de La Salle de la Vila de Gràcia, triple (imatge de portada), i en d’altres, com la Pau Casals del carrer de la Providència, a Gràcia Nova, fins i tot aplaudiments quan s’ha obert el recinte. En aquest col·legi, dues periodistes fineses feien seguiment de la jornada. En total, 800 periodistes de 200 mitjans de comunicació, la meitat foranis, s’han acreditat al centre de premsa del Pavelló d’Itàlia, a Montjuïc.
Escola Pau Casals (Gràcia Nova)
L’Esther Alba és la coordinadora de participació de l’Institut Jaume Balmes, al carrer de Pau Claris. A ella li ha correspost donar les instruccions als voluntaris d’aquest punt, i ha agraït, abans que res, que tothom hagi estat puntual. També es felicitava perquè el sistema informàtic no ha fallat, la qual cosa ha facilitat la feina. Una de les tasques organitzatives ha estat crear dues cues diferents: una per als qui ja sabien que havien d’anar a votar allà i una altra per als qui ho fan per costum però que no havien comprovat l’urna exacta on havien de dipositar el vot, i, per tant, calia acompanyar-los.
La primera, de fet, a votar ha estat Pilar Guarro, una anciana que ha assegurat que avui era “la il·lusió de la meva vida”. En general, la gent afirmava que estava emocionada. En Quim Romeu ha dit que ha estat “un gran honor que tot el país pugui votar” i que “després de 300 anys, estem cansats, però una bona dormida tot ho arregla”.
S’hi han vist també persones amb estelades penjades al coll i d’altres, com l’Artur Puiggròs, proveïdes de pins i cintes grogues. “Crec que serà un dia molt maco per a Catalunya”, confessava.
Observadors internacionals, mentrestant, certificaven que no hi havia irregularitats. Un d’ells, vinguts del Tirol, estava pendent, per exemple, que no votés ningú dos cops. Ha admès, però, que tot s’estava celebrant amb molta serietat. I això que vocals no dissimulaven què n’esperaven, d’una jornada com la d’aquest diumenge. En Manel Úbeda explicava abans que s’iniciés la votació que ha arribat “amb ganes d’omplir això”, assenyalant una urna. “La veig buida i em fa patir”.
L’Anna Salet, voluntari com ell, relatava que s’ha aixecat més d’hora del normal. “I he dit: quin bon rotllo, és un gran dia en un país petit”. El president de la mesa, Francesc Girbau, reconeixia per la seva banda que estava “una mica inquiet” però que es tracta d’una “festa de la democràcia” i que no hi ha en realitat motius per estar-ho. La vocal Montserrat Martínez coincidia que no té “cap por” i que “s’està demostrant que tenim ganes de reivindicar els nostres drets amb tranquil·litat”.
Voluntaris es retraten per a la posteritat.
En alguns punts s’han organitzat activitats paral·leles. A l’Escola Massana del carrer de l’Hospital, al Raval, els qui hi acudien a votar podien deixar després un missatge escrit al mural del 9-N. Molts ciutadans també han aprofitat la visita per signar el manifest de denúncia presentat al Parlament i firmat per més d’un centenar de càrrecs electes, contra la posició adoptada per l’executiu de Rajoy. En el text es diu que el Govern espanyol vulnera “el dret del poble català a decidir el seu futur polític en impedir l’exercici democràtic”.
Mural de l’Escola Massana.
Firmant el manifest contra la reacció del Govern de l’Estat
Com és sabut, la pregunta que es planteja és doble: “Vol que Catalunya esdevingui un Estat?” i, en cas afirmatiu, “Vol que aquest Estat sigui independent?”. La papereta, en la qual apareix la paraula “consulta” tot i la resolució del Tribunal Constitucional del passat dia 29 que la suspenia, es pot recollir i omplir a Barcelona en qualsevol dels 149 punts habilitats, o bé ja s’ha entregat a la gent en estands instal·lats aquests darrers dies per tota la ciutat i que ja tenen marcat el “sí-sí” a la butlleta.
La xifra de 5,4 milions de possibles votants és estimada, a partir de comicis anteriors. Però com que no existeix cens previ, aquest s’anirà actualitzant a mesura que la gent acudeixi als centres i es registri per a l’ocasió. A través de les diferents compareixences anunciades al llarg del dia pel govern, i accedint al portal www.participa2014cat, s’aniran coneixent aquestes dades. Pel que fa a l’estranger, són uns 220.000 els catalans que resideixen fora de l’estat que podran també acudir a les urnes, col·locades en 19 països del món: vuit d’europeus (París, Berlín, Brussel·les, Londres, Copenhaguen, Milà, Perpinyà i Andorra la Vella), vuit d’americans (Buenos Aires, Sao Paulo, Santiago de Chile, San José, Bogotà, Mèxic D.F, Nova York i Mont-real), dos d’Àsia (Hong Kong i Tòquio) i un d’Oceania (Sydney).
