Entre aquestes irregularitats hi ha l’impagament de quotes, ocupacions o bé que no s’han retornat les claus després de la defunció del titular. De tots aquests casos, en el 0,37 % (uns 23 pisos) s’ha optat pel desnonament per ordre judicial, amb un informe previ dels Serveis Socials. El gerent d’Habitatge, Javier Burón, ha explicat que en la majoria d’aquests casos no hi havia impagament per falta d’ingressos sinó perquè els inquilins no volien pagar.
Amb aquest treball de camp, l’Ajuntament ha fet altres intervencions en els pisos. En el 34 % dels habitatges s’ha revisat la quota de lloguer, la majoria de les quals s’han reduït, i en el 28 % s’ha prorrogat el contracte. En uns percentatges inferiors, el 5,4 %, s’ha subrogat el lloguer per regularitzar la situació després de la mort del titular o bé s’han actualitzat les dades dels llogaters. L’Ajuntament estima que el 2 % del parc públic de lloguer està buit, ja sigui perquè està en procés d’adjudicació, en reforma o ocupat, “un percentatge baix” segons Burón.
El perfil dels usuaris
La revisió dels pisos públics de lloguer ha permès també fer una enquesta per conèixer al detall el perfil dels usuaris, a la qual han respost 7.761 persones. La majoria dels inquilins són dones (54 %). Predominen els nascuts en els anys 50, 60 i 70. Pel que fa a l’origen, el 78 % són de nacionalitat espanyola, l’1,4 % d’altres països de la Unió Europea, i el 18,4 % d’altres procedències.
La gran majoria dels usuaris d’aquests pisos (74,4 %) tenen estudis de segon i tercer grau, el 18,5 % de primer grau i un 3,1 % són analfabets. Segons l’enquesta, el 21,9 % són jubilats i pensionistes, el 21,1 % tenen feina fixa i el 18,4 % estan a l’atur. A més, s’ha detectat que una de cada 10 unitat familiar (11,9 %) està en situació de vulnerabilitat i no totes tenien expedient obert als Serveis Socials.
