Segons l’expresident, les adjudicacions no s’han investigat perquè “saben que estan ben fetes i que no hi va haver tracte de favor”. Mas es pregunta si “no serà que estem davant d’un cas real de donacions entre entitats, en aquest cas el Palau i la fundació de CDC, i el que s’ha d’analitzar és si eren correctes o no i quins límits traspassaven o no?”. En aquest sentit, ha recordat que quan va esclatar el cas, com a màxim responsable del partit, va ordenar retornar els diners dels convenis entre Convergència i les fundacions del partit, com la Trias Fargas, al Palau.
L’expresident s’ha preguntat també per què no s’investiga on han anat a parar 9 milions d’euros desapareguts dels fons del Palau de la Música i que no se sap on són. Segons Mas, “el que suposadament ha anat a Convergència es mira per terra, mar i aire, però de la resta ningú no se’n recorda”.
Mas ha remarcat que l’única novetat en el cas són els pactes entre la fiscalia i alguns dels acusats que “han canviat les seves declaracions inicials per rebaixar les penes que els demanen”. Ha reiterat la seva confiança “plena i total” en l’extresorer de CDC Daniel Osàcar, que també està acusat en el judici. S’ha mostrat responsable d’haver-lo designat per dirigir les finances del partit, però ha recordat que les funcions dels dirigents estaven dividides i que ell s’encarregava exclusivament de l’àmbit polític.
Els partits de l’oposició no han quedat satisfets amb la primera intervenció de Mas. Tots li han demanat que assumeixi la responsabilitat política de tot plegat i li han retret que ja no té credibilitat per defensar la innocència de Convergència en l’afer.
Sobre assumir responsabilitats polítiques, Mas ha respost que “si alguna cosa he sabut fer és això” i ha recordat el seu pas a un costat per facilitar el pacte entre Junts pel Sí i la CUP per formar el govern actual. El president del PDECat, el partit successor de Convergència, ha dit que si el nou partit considera que ell ha d’assumir “alguna responsabilitat” en parlaran dins la formació.
Mas també ha advertit els diputats que no donin credibilitat als testimonis de Fèlix Millet i Jordi Montull, de qui ha dit “mentien les seves famílies, feien i desfeien, enganyaven a ‘tuti quanti'”.
Al diputat popular Alejandro Fernández, que l’ha acusat de dividir la societat catalana defensant la independència, li ha replicat irònicament que “jo soc Satanàs, l’home de l’infern, porto unes banyes tremendes, una cua immensa, soc la combinació entre Satanàs i Llucifer i si algú de vosaltres va a l’infern ja el rebré” i ha acusat el PP d'”ignorar i trepitjar la societat catalana”. També ha defensat que no es pot acusar CDC de defensar el projecte sobiranista per tapar la corrupció, perquè fer-ho els ha portat “molts problemes” i ha fet referència a l’anomenada operació Catalunya.
També ha aclarit que quan el 2005, el president Pasqual Maragall, va dir al Parlament que el problema de CiU era el 3 %, va parlar amb Maragall, qui li va reconèixer que ho havia dit “perquè ho havia llegit en un diari”, creu que ho va treure per desviar l’atenció de l’esvoranc del Carmel i que li va retreure que fer una acusació d’aquest tipus no era el més adient si es volia “crear un clima de confiança” entre el govern tripartit i CiU per poder pactar l’Estatut.
