Mercè Homs, la regidora del districte, ha reiterat durant la compareixença que es tracta “d’una modificació del Pla d’usos de Ciutat Vella, no d’un pla nou”, ja que el que s’ha fet ha estat retocar la normativa vigent des de l’any 2010. Els canvis es portaran a terme en tres grans eixos: el primer és que es podran obrir nous bars i restaurants en zones específiques i delimitades que el consistori ha anomenat àrees de tractament específic (ATES). El segon és que no es podrà obrir cap apartament turístic més a Ciutat Vella i els que hi ha oberts amb llicència, un total de 613, s’hauran d’unificar en edificis on l’única activitat sigui la dels apartaments. El tercer apartat que es modifica és el que fa referència a l’obertura de nous hotels: s’obre la porta que hi hagi més establiments, però amb algunes condicions.

Es podran instal·lar nous hotels a Ciutat Vella, amb condicions

Pel que fa a la possibilitat d’obrir de nous hotels, Homs ha justificat la mesura explicant que cal un equilibri entre l’activitat econòmica i el benestar dels veïns  i ha afegit que no es poden rebutjar projectes que generin negoci perquè des de l’aprovació del Pla d’usos l’any 2010, la situació econòmica ha canviat. La regidora ha detallat que podran obrir-se nous hotels al districte a la franja perimetral del districte i a l’interior amb certes limitacions.

Les promotores hoteleres que vulguin estar al perímetre hauran d’instal·lar-se en edificis catalogats que estiguin buits per tenir un ús exclusiu d’hotel i com a màxim tindran 200 places. A l’interior del districte també hauran d’anar a edificis catalogats (de categoria B) que estiguin buits i tinguin com a màxim 100 places. Per portar a terme aquests canvis serà necessari modificar el Pla general metropolità i aprovar en el plenari el pla urbanístic específic de cada projecte hoteler.

Més bars i restaurants amb limitació horària

Un altre eix principal de la modificació del Pla d’usos és que es facilita l’obertura de bars i restaurants en 10 zones de la ciutat que, segons Mercè Homs, necessiten operacions de “microcirurgia” i a les quals s’ha anomenat àrees de tractament específic (ATES). Aquestes zones seran tractades de manera específica segons la realitat que hi ha, i són les següents: el passeig Marítim de la Barceloneta, el carrer de la Reina Cristina i els entorns, el passeig de Picasso, els entorns del Mercat de Santa Caterina i el Pou de la Figuera, els entorns del Call jueu, la plaça de George Orwell, els porxos de la Boqueria i la plaça de les Pageses i, al barri del Raval, les places de Vicenç Martorell, la Gardunya i Salvador Seguí.

Els establiments de restauració que s’instal·lin en aquestes zones tindran una limitació horària, segons la regidora del districte de Ciutat Vella, “de caràcter diürn i familiar”. Mercè Homs, però, ho ha concretat quin serà aquest horari, que acotaran mitjançant un decret d’alcaldia. Homs també ha explicat que s’acotarà més la densitat de certs establiments, per exemple d’alimentació, per evitar una sobresaturació en algunes zones: n’hi podrà haver dos en un radi de 100 metres quadrats.

Els apartaments turístics, en edificis exclusius

La regidora ha assegurat que no es podran obrir més apartaments turístics i ha anunciat que, en un termini de sis anys, hauran de traslladar-se a edificis dedicats exclusivament a aquesta activitat per evitar molèsties a les finques on viuen veïns del barri, tal com passa actualment en uns 200 dels 600 apartaments amb llicència que hi ha a Ciutat Vella. Si els apartaments no es reagrupen en edificis durant els propers anys, les llicències quedaran sense efecte.