JAUME ASENS, tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania "Interpel·lar les altres administracions perquè compleixin, perquè facin els deures en la mateixa direcció que l'Ajuntament. La Generalitat però sobretot qui té més responsabilitat, que és el govern central." LOLA LÓPEZ, comissionada d'Immigració, Interculturalitat i Diversitat "Han passat un parell d'anys i el que creiem és que de nou s'ha d'anar a picar la porta d'aquestes institucions per continuar fent incidència sobre el text actual." RODRIGO ARANEDA , vicepresident del Consell Municipal d'Immigració "Siempre se le pedía el esfuerzo a los immigrantes. Es un esfuerzo que necesita de la clave política y necesita de la clave ciudadana."
Des que el Consell Municipal d’Immigració va presentar 67 propostes jurídiques per facilitar la regularització d’immigrants en situació irregular, el mateix ens només en qualifica d’“acceptades” sis. Així ho ha afirmat la jurista Elisabeth Ureña, que ha dit que “no són gaires, però tenen molt d’impacte”.
Pel que fa a les propostes que no s’han assolit, el president del consell, Rodrigo Araneda, ha demanat que es faci un “esforç entre les administracions”, mentre que la comissionada d’Immigració, Interculturalitat i Diversitat, Lola López, ha interpel·lat l’Estat perquè “han passat un parell d’anys i de nou s’ha de picar a la porta per fer incidència”. També ha coincidit a demanar més implicació a la Generalitat “i sobretot al govern central” Jaume Asens, ja que “és qui més competències té”.
Mesures municipals per facilitar la regularització
El tinent d’alcalde també ha assegurat que l’Ajuntament “ha fet els deures” després de la petició del consell. En aquest sentit, ha explicat que el govern muncipal ha desvinculat la imposició de sancions de civisme i l’obtenció de l’informe d’arrelament; fins ara, una persona no podia obtenir-lo si la Guàrdia Urbana l’havia multada per infringir l’ordenança de civisme.
Per una altra banda, Asens ha explicat que s’ha impulsat el tràmit per empadronar persones sense llar: “El tràmit ja existia, però era marginal i, a la pràctica, ningú l’utilitzava”. Per aquest motiu, el tinent d’alcalde ha dit que s’ha donat “rang d’ordinarietat” a aquest tràmit i que, a més, s’ha format el personal de les OAC, el SAIER, els serveis socials i les entitats perquè el duguin a terme. L’Ajuntament calcula que de les 5.500 persones sense sostre empadronades a la ciutat, 300 ho han fet des que es va impulsar el tràmit “fa uns mesos”.
