Alçar la vista enlaire
en una ciutat de la riba de la Mediterrània és, sovint, sinònim de veure el sol, però entre l’astre rei i els nostres ulls moltes vegades hi veiem també un edifici. Una construcció amb façanes o parets mitgeres que, en molts casos sense un ús definit, reben la radiació solar. Ara per ara, a la ciutat ja hi ha 10 edificis que fan servir aquestes parets per treure’n un profit energètic, entre edificis municipals i d’altres de privats. En alguns casos l’electricitat produïda s’injecta a la xarxa, en d’altres s’emmagatzema en bateries per a usos públics -enllumenat dels carrers-, i d’altres, com els edificis públics, s’usa per a l’autoconsum.
A principis de l’any vinent se n’hi afegiran dues de noves, el que permetrà augmentar un 30 % la producció elèctrica actual, passant dels 104.778 kw/hora als 136.278 kw/hora previstos. Una producció que permetrà alimentar fins a 60 llars familiars -ara en són 46-. Les dues noves parets que entraran en funcionament a principis de l’any vinent seran al Pont de Marina i als Jardins de Josep Goday, a banda de tres més de projectades a mitjà termini, que seran les de la façana de betevé i a dos edificis més a les places de Gaudí i de les Dones.
Posar-ho fàcil
La idea del consistori és afavorir que els veïns treguin profit energètic dels edificis on viuen, per poder autoabastir-se. El regidor d’Energia, Eloi Badia, ha explicat que “cal un canvi legislatiu” per afavorir-ho. “Ens cal que l’Estat passi a regularitzar i a donar el marc legal perquè sigui possible”, ha afegit, i pronostica que “un cop el tinguem, se’ns obre l’oportunitat“. Una circumstància que podria donar-se després que aquest divendres hi hagi hagut un canvi en la presidència del Govern espanyol, amb el relleu de Mariano Rajoy per Pedro Sánchez en virtut de la moció de censura avalada, entre d’altres, amb el suport dels comuns.
