Les eleccions municipals del 2003 a Barcelona es van celebrar el diumenge 28 de maig i van significar la continuïtat a l’Ajuntament de Barcelona. Els cinc grups municipals que formaven el ple es van quedar en la mateixa posició que al 1999, però amb canvis significatius en les seves forces.
Tant el Partit dels Socialistes de Catalunya com Convergència i Unió van perdre suports i tota la resta en van guanyar. Tot i això, les sumes van continuar sent suficients per reeditar el pacte tripartit amb Esquerra Republicana i Iniciativa per Catalunya, i Joan Clos va tornar a ser escollit alcalde. Clos, però, i com havia passat anteriorment amb tots els relleus a l’alcaldia socialista, no va acabar el mandat perquè al 2006 va traslladar-se a Madrid per convertir-se en ministre d’Indústria. Jordi Hereu el va rellevar a l’alcaldia aquell mes de setembre.
A continuació, et detallem tots els resultats i els gràfics dels comicis del 2003.
Retrocés dels grans partits i creixen la resta de formacions
El PSC va mantenir la primera posició al ple, però va patir una important davallada, amb el pitjor resultat fins al moment. Va perdre cinc regidors i més d’11 punts en percentatge de vot respecte a unes eleccions, les del 1999, en les quals havia aconseguit uns molt bons resultats.
També va perdre, tot i que no tant, CiU, que va passar de tenir 10 a nou regidors. El 2003 és també l’any de l’estrena de Xavier Trias com a cap de llista.
El bipartidisme era aleshores una situació imperant no només a l’Ajuntament de Barcelona sinó, i sobretot, al Govern espanyol. El resultat de les eleccions del 2003 a Barcelona, però, fa que s’igualin les barres de percentatge de vot. Perden PSC i CiU i creixen tota la resta.
El PP es va fiançar com a tercera força i va guanyar un regidor fins a aconseguir set escons. Ho va fer amb un lideratge renovat comandat per Alberto Fernández Díaz.
Però qui més va avançar van ser ERC i ICV. Jordi Portabella va repetir com a cap de llista d’ERC i va millorar els seus resultats. Va obtenir cinc regidors, dos més que quatre anys enrere.
També va repetir Imma Mayol al capdavant d’ICV, formació que va sumar tres regidors i va igualar ERC en escons, cinc, però es va quedar com a cinquena força, a poc més de 5.000 vots dels seus companys del govern municipal.
El resultat als districtes
Els districtes en la seva majoria van seguir tenyits del vermell socialista. El PSC s’imposa com a primera força en set districtes (en van ser nou l’any 1999 i sis l’any 1995) i CiU ho fa als altres tres.
Nou Barris, però també Sant Martí, Sant Andreu i Horta-Guinardó són els grans feus del PSC i a Sarrià – Sant Gervasi, CiU no té rival. A Gràcia es va mantenir la pugna més igualada i en aquesta ocasió va guanyar el PSC només per unes dècimes de percentatge de vot.
El PP es va convertir l’any 2003 en la segona força a dos districtes, Nou Barris i Sarrià – Sant Gervasi, on ja ho havia estat a les eleccions anteriors. A Gràcia, per contra, el PP es va situar en cinquena posició.
La participació
La participació va pujar al conjunt de la ciutat. Un 59,24 % dels electors van acudir a les urnes, vuit punts per sobre que la participació recollida al 1999, però lluny dels registres del 1995 (66,22 %).
Per districtes, Sarrià – Sant Gervasi és des del 1983 el més participatiu (65,4 %) i Ciutat Vella, el menys (47,4 %), en aquesta contesa, i en totes les eleccions passades.
Xavier Trias s’estrena com a regidor
La llista de regidors electes del 2003 deixa un nom destacat, el de Xavier Trias, que s’estrena a Barcelona com a candidat de CiU.
Pel que fa als equilibris de gènere, més d’un 41 % del ple són dones, la paritat més alta registrada fins al moment.
