Les eleccions municipals de 1991 a Barcelona, celebrades el diumenge 26 de maig, van suposar una continuïtat dels resultats de les eleccions del 1987. Pasqual Maragall va revalidar la victòria, això sí, amb un regidor menys, i es va tornar a proclamar alcalde per quarta vegada (la primera en relleu de Narcís Serra i en les tres eleccions posteriors). A la ciutat també es va reeditar el pacte de govern entre el Partit dels Socialistes de Catalunya i Iniciativa per Catalunya. Va ser un mandat especial per a la ciutat de Barcelona. L’any 1992 es van celebrar els Jocs Olímpics, una cita rellevant per situar Barcelona en el mapa internacional i que va suposar també una transformació urbanística de la ciutat.
Al Ple Municipal hi havia, com en els últims vuit anys, quatre grups municipals. El del 1991-1995 va ser, però, l’últim mandat amb 43 regidors en el ple, dos més que actualment. Et detallem tots els resultats i els gràfics dels comicis del 1991.
Retrocés dels dos grans partits, però hi impera el bipartidisme
Les eleccions del 1991 van donar la victòria de nou al PSC, que malgrat perdre només un regidor i obtenir-ne 20, va tenir una pèrdua més considerable en vots absoluts: més de 70.000 vots respecte al 1987 i 84.000 respecte al 1983.
A l’oposició municipal, l’altre gran partit, CiU, també va perdre vots i un regidor respecte a les eleccions anteriors i es va quedar amb 16 seients al ple. El retrocés del partit liderat de nou per Josep Maria Cullell va ser menor que el de l’altre gran partit: la coalició va perdre 65.000 vots respecte a l’any 1987, però va millorar encara els resultats aconseguits el 83.
Perden un regidor PSC i CiU, i els beneficiaris són PP i IC.
El Partit Popular (PP) va deixar enrere el nom d’Aliança Popular, marca amb la qual havia concorregut fins al moment, i va adoptar l’actual. Enric Lacalle va repetir com a candidat, va aconseguir quatre regidors i mantenir-se com a tercera força a l’Ajuntament.
Pel que fa a Iniciativa per Catalunya, va tenir 1.600 suports més respecte a les últimes eleccions, cosa que va permetre a la formació liderada de nou per Eulàlia Vintró arribar als tres regidors.
ERC va tornar a quedar-se fora de l’Ajuntament, amb el 2,57 % dels vots, a 2,5 punts del llindar per poder tenir representació municipal.
El resultat als districtes
Els equilibris als districtes no van variar i el mapa que es va dibuixar és de dos colors. El PSC va continuar imposant-se a sis districtes: per aquest ordre, Nou Barris, Sant Martí, Horta-Guinardó, Sant Andreu, Ciutat Vella i Sants-Montjuïc. I CiU va mantenir el lideratge als quatre restants: Sarrià – Sant Gervasi, l’Eixample, les Corts i Gràcia.
La participació es desploma
Si l’any 1987 la participació va ser rècord, l’any 1991 es va situar a la franja baixa. A tota la ciutat van votar el 55,51 % dels electors, gairebé 13,5 punts per sota que quatre anys enrere.
Per districtes es repeteix el patró dels últims anys: Sarrià – Sant Gervasi és el que mobilitza més votants (62,2 %) i Ciutat Vella, el que menys, amb una participació del 49,2 %.
Una llista amb Joan Clos i Artur Mas de número tres
Els noms de la llista dels regidors electes de l’any 1991 deixen una curiositat al número tres de PSC i CiU. Joan Clos, que es va estrenar com a regidor de l’Ajuntament l’any 1983 i que posteriorment va ser alcalde de Barcelona, ocupa la tercera posició a la llista socialista.
Artur Mas, que es va estrenar com a regidor més tard, l’any 1987, i que posteriorment va ser president de la Generalitat, ocupa també el número tres, però de la llista convergent.
Pel que fa a la paritat, són sis les regidores electes del mandat: tres a la llista socialista, dues a la llista de CiU i una com a cap de llista d’IC.
Les eleccions, el quart diumenge de maig
Abans de les eleccions locals del 1991, el mes de març d’aquell any es va modificar la llei electoral (LOREG) per fixar el quart diumenge del mes de maig de cada quatre anys com a jornada electoral.
Fins aleshores, el període entre eleccions comptava des de la constitució dels ajuntaments i la presa de possessió dels regidors, per la qual cosa cada any se celebraven més tard: 3 d’abril del 1979, 8 de maig del 1983 i 10 de juny del 1987. Sense la reforma de la LOREG, les eleccions s’haurien d’haver produït a principis de juliol i el 1995, a l’agost.
