El debat per demanar la competència per poder fer la consulta va ser llarg, intens, amb rèpliques i retrets entre els grups, però sempre amb bon to. Els encarregats de defensar la proposta del Parlament, Jordi Turull, Marta Rovira i Joan Herrera, van defensar que votar és democràcia i van coincidir a dir que poder fer el referèndum només depèn de la voluntat política. Turull va ser més pragmàtic, Rovira va apel·lar als sentiments i Herrera, a la radicalitat democràtica del dret a decidir.
Els arguments esgrimits pels representants catalans van topar, però, amb un mur. El president Mariano Rajoy va reiterar una vegada més que ell “ni vol ni pot permetre” que es convoqui la consulta perquè la sobirania és de tots els espanyols. Rajoy va assegurar que ara Catalunya té més autogovern que mai, i va tornar a acusar l’independentisme d’ocultar que Catalunya seria més pobra si se separés d’Espanya. En això va coincidir amb el líder del PSOE. Tot i alinear-se amb el “no” a la consulta, Alfredo Perez Rubalcaba va dir que la manera de resoldre el problema entre Catalunya i Espanya implica una reforma constitucional per tal que Catalunya pugui trobar-se més còmoda dins d’un estat federal.
Pel que fa als grups catalans amb representació al Congrés, Joan Coscubiela, d’Iniciativa, i Josep Antoni Duran i Lleida, de CiU, van criticar la interpretació que va fer Mariano Rajoy de la Constitució per negar la consulta i van tornar a oferir diàleg. Des d’Esquerra, Alfred Bosch va advertir que el poble català continuarà el camí i decidirà el seu futur, digui el que digui Madrid.
