El 30 d’abril és la nova data fixada pel desnonament del Gimnàs Social Sant Pau després d’evitar “in extremis” la data del 20 de gener. A pocs dies de l’execució, l’Ajuntament continua negociant la compra de l’immoble. La propietat manté el preu de 14 milions d’euros per acceptar la venda, mentre que l’Ajuntament no està disposat a pagar més diners del preu de taxació, 9,5 milions d’euros. Aquesta és la darrera oferta municipal, segons el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa.

Mentre negociem no hi haurà expropiació. Si no accepten la darrera oferta, s’equivoquen
Jordi Rabassa, regidor de Ciutat Vella

Comte enrere pel desenllaç del gimnàs

La propietat del solar fa un mes que té l’oferta sobre la taula i encara no s’ha pronunciat. Segons fonts municipals, una altra opció que l’Ajuntament va oferir als propietaris va ser la compra exclusiva dels baixos, on es troba el gimnàs, i la possibilitat que ells executessin la promoció immobiliària a la resta de l’edifici, una opció que van rebutjar.

Segons fons del districte de Ciutat Vella, tot i que la propietat, de moment, no s’ha avingut a cap de les dues propostes, els ha manifestat que voldria no haver d’executar el desnonament.

El districte treballa un pla B per si no hi ha acord amb els propietaris
Jordi Rabassa, regidor de Ciutat Vella

El districte de Ciutat Vella està buscant emplaçaments alternatius per al gimnàs en el cas, segons ells poc probable, que s’acabés executant el desnonament el 30 d’abril.

L’expropiació com a alternativa?

Algunes veus demanen a l’Ajuntament l’expropiació de l’edifici, una opció que no descarten, però volen esgotar primer la via de la negociació. Els serveis legals de l’Ajuntament, mentrestant, n’estan avaluant la viabilitat.

Quelcom més que un gimnàs

El Gimnàs Social Sant Pau, ubicat al número 46 a la ronda de Sant Pau, té una llarga trajectòria. La seva activitat va més enllà del fet esportiu. El 2020 va celebrar els 80 anys d’història. Una efemèride deslluïda per l’amenaça del desnonament. Els gestors de l’espai han fet el possible per evitar-lo, la darrera acció ha estat querellar-se contra l’Ajuntament i elevar el cas a l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans.