Jordi Martí ha reconegut en el discurs de comiat que “deixar aquesta casa és deixar una mica casa meva”. Martí ha citat Pablo Picasso i ha convidat els regidors barcelonins a pensar amb els peus, és a dir, a pensar la ciutat caminant-hi. Ha explicat que, l’endemà de ser derrotat les primàries, va sortir a caminar amb la seva dona pel Parc Agrari del Baix Llobregat. “Corrin perquè la temporada de carxofes s’acaba”, ha explicat als companys del plenari per convidar-los a cuinar-les de la millor manera. Martí ha recordat que la primera proposta que va portar a aquest plenari va ser per rebutjar el projecte d’Eurovegas i salvar aquell territori.
Després, Jordi Martí ha incorporat cites a Miguel Hernández, Salvador Espriu i Joan Reventós, i ha explicat els recorreguts que ha fet aquests dies per molts punts de la ciutat, des de les Tres Xemeneies de Sant Adrià fins al Parc del Guinardó o la plaça de les Glòries, on fa pocs dies es va acostar per endur-se’n una pedra, com la que també conserva del mur de Berlín. “Fa un mes que semblo un jubilat caminant per Barcelona”, ha dit, però també ha reconegut que, tot i que mai no es farà ric, tampoc mai no li ha faltat mai la feina. Martí ha insistit que la ciutat s’ha de conèixer caminant i ha proclamat que “no es pot passejar per una marca, no es pot passejar per un decorat”.
Els agraïments finals han estat per a Ferran Mascarell i Carles Martí, les persones que van confiar en ell per entrar a l’Ajuntament; a Pasqual Maragall, per ensenyar tots els barcelonins a estimar la seva ciutat, i a l’alcalde Jordi Hereu, per fer-li confiança en els moments més difícils. Després ha estat el torn per a tot el grup municipal socialista, la Federació de Barcelona del PSC i els periodistes que segueixen l’actualitat municipal. Ha tancat la intervenció amb una frase d’Andreu Nin: “La tasca més important dels revolucionaris és sembrar”.
