Tot i que la soledat no desitjada s’atribueix habitualment a les persones grans, és un problema intergeneracional. De fet, més de 26 % dels joves barcelonins han admès que s’han sentit sols alguna vegada o que s’hi senten sovint. Per pal·liar aquesta problemàtica, l’Ajuntament de Barcelona va impulsar un pla estratègic contra la soledat no desitjada. Ara, ja s’han perfilat les 71 accions que es duran a terme per millorar la qualitat de vida de les persones que se senten soles.
Entre les més destacades hi ha l’ampliació del web Vincles Barcelona, que inclourà més serveis o la creació de tres centres comunitaris intergeneracionals. S’ubicaran als districtes de Sant Martí, Gràcia i Horta-Guinardó i seran una prova pilot per intentar millorar el benestar emocional i evitar les situacions d’aïllament.
La soledat, un problema de tots
L’estratègia ofereix recursos a aquelles persones que estan patint una situació de soledat no desitjada de manera crònica, però també s’encarrega de promoure l’enfortiment dels vincles socials a la ciutat per prevenir la soledat.
El consistori assegura que “per disminuir la soledat no desitjada, cal la consciència i l’esforç de tota la ciutadania”. Per això, la implementació d’aquestes mesures incorporarà la mirada de la ciutat per tal que les entitats, la ciutadania i el món acadèmic col·laborin en la consolidació d’un Pacte de Ciutat contra la Soledat.
La barrera de la vergonya
Un dels principals problemes a l’hora de detectar la soledat és que es tracta d’un “problema estigmatitzant, i vergonyós, que de vegades no permet que les persones demanin ajuda“. Tècnics de l’Ajuntament reconeixen que per detectar la soledat no volguda, cal recórrer a preguntes indirectes per culpa de la vergonya que suposa poder-ho reconèixer.
