“No ens llancem davant d’un impossible; ens llancem davant d’un magnífic possible.” Aquestes van ser les paraules amb què, el 13 de gener del 2010, l’aleshores alcalde, Jordi Hereu, va anunciar que Barcelona presentaria batalla per als jocs d’hivern del 2022. Però la història d’aquesta aventura olímpica ha estat més aviat un impossible. Xavier Trias va posposar el projecte per al 2026, idea que amb Ada Colau es va enterrar de bon començament. Una part de l’oposició, però, empesa pels alcaldes del Pirineu, va reclamar reconsiderar la candidatura.

El mateix dia en què Jordi Hereu va fer pública la intenció d’aspirar als jocs d’hivern, ja li va sortir una veu en contra dins del govern municipal. “Barcelona no necessita cops d’efecte”, va dir Ricard Gomà, líder municipal d’ICV i tinent d’alcalde. Malgrat tot, el projecte va avançar i el va heretar Xavier Trias (CiU). Tot i no ser-ne un ferm entusiasta, va defensar l’aposta olímpica per impulsar el Pirineu, però va posposar-la després que la petició d’una consulta ciutadana que li va plantejar l’oposició no tingués consens a favor del sí. “Si no m’haguessin plantejat la consulta, potser encara els hauríem fet!”, va reconèixer Trias el dia en què va renunciar al 2022.

Amb l’arribada d’Ada Colau, l’aventura olímpica es va frenar de cop. “No és un esdeveniment prioritari ara mateix”, va dir el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, després de la primera Comissió de Govern, el juny del 2015. Però la decisió va aixecar rebuig entre els alcaldes del Pirineu i una part de l’oposició (CiU, ERC i PSC), que van reclamar un ple extraordinari. En aquella sessió, la primera del mandat, es va aprovar crear una comissió d’estudi per escoltar més opinions abans de prendre una decisió definitiva sobre la candidatura als jocs d’hivern.