El 53 % de les denúncies de la Guàrdia Urbana, en aplicació de l’ordenança de civisme des del 2006, s’han posat a Ciutat Vella. Aquest districte lidera, de llarg, el rànquing, seguit de Sant Martí (12 %) i l’Eixample (10 %). El comerç ambulant s’enduu la meitat de les sancions i el consum de begudes alcohòliques, el 24 %. Les dades es recullen en un informe encarregat pel govern municipal que recomana modificar l’ordenança per fer-la més efectiva. El document servirà de base per al debat polític de cara a una futura revisió.

L’Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic, més coneguda com l’ordenança de civisme, ha tingut en Ciutat Vella un dels focus d’atenció segons es desprèn de les dades, amb més de la meitat de les multes que s’han posat a tota la ciutat. La resta de districtes queden a molta distància: Sants-Montjuïc (7 %),  Gràcia (7 %), Sant Andreu (3 %), Nou Barris (3 %), les Corts (2 %), Sarrià – Sant Gervasi (2 %) i Horta-Guinardó (1 %).

Per tipus d’infraccions, la venda ambulant irregular (llauners i “top manta”) acapara la meitat de les denúncies. El consum de begudes alcohòliques suposa un quarta part de les sancions, seguit de fer les necessitats fisiològiques a la via pública (7 %), penjar pancartes, cartells i fullets (5 %) i la contaminació acústica (5 %). En l’historial de denúncies, destaca la pràctica desaparició de les juguesques (trilers), que van arribar al màxim el 2007 amb 5.300 sancions, mentre que el 2016 n’hi va haver només dues.

De totes les denúncies que s’han posat en aquests 11 anys, la gran majoria no s’han acabat cobrant. El 2015, per exemple, se’n van tramitar 82.044, però només se’n van pagar poc més de 27.000, un 33,1 %. El 2014, la xifra de denúncies pagades va ser del 30 %, i el 2013, del 39 %. Per tipus d’infraccions, el 2014 es van tramitar més de 26.381 denúncies per venda ambulant, i se’n van pagar 85, és a dir, el 0,32 %.

Experts de la UB recomanen una revisió de la norma

Dos professors de la UB, Cristina Fernández i Andrés Di Masso, han recollit aquestes dades en un informe sobre els 11 anys d’aplicació de l’ordenança pel qual també han entrevistat entitats i col·lectius afectats. En les conclusions, apunten que la norma ha quedat “desfasada” pels canvis que hi ha hagut en l’espai públic i asseguren que l’acumulació de denúncies a Ciutat Vella no dona resposta a altres problemàtiques d’altres territoris.

Els experts també critiquen la “sobrepenalització” de col·lectius en situació de desigualtat social (sensellar, venedors ambulants…) i creuen que l’impagament de les multes demostra que la norma “no és eficaç”. Per això, proposen una modificació substancial de l’ordenança i que s’ampliïn les mesures socioeducatives i la mediació per prevenir conflictes en l’espai públic.

El document servirà de base al govern per abordar amb els grups municipals la modificació de l’ordenança de civisme. De fet, les conclusions de l’informe avalen en certa manera les tesis de BComú, que ja duia al programa electoral la revisió d’aquesta norma. Una ordenança que es va aprovar el desembre del 2005 ja amb polèmica. L’aleshores tripartit municipal (PSC-ICV-ERC) va patir una fractura, ja que un dels socis, ICV, hi va votar en contra.