El govern municipal ha reconegut aquest divendres que malgrat l’ofensiva policial contra el narcotràfic a Ciutat Vella, la situació és complexa, sobretot al Raval. “Tenim un problema real de seguretat i convivència”, ha admès el tinent d’alcalde de Seguretat, Albert Batlle. Per això, ha reclamat la implicació directa del conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena: “Calen més efectius dels Mossos i més recursos”, ha reiterat. En la mateixa línia, el regidor del districte, Jordi Rabassa, ha assegurat que cal fer un “salt d’escala” perquè “no pot ser que es tanqui un punt de venda de droga i n’obri un altre”, ha sentenciat. L’Ajuntament també ha reiterat el compromís municipal per reforçar-hi la presència policial local: “Tenim més patrullatge de la Guàrdia Urbana que mai”.
Cal atenció prioritària a Ciutat Vella
El regidor de Seguretat ha assegurat que malgrat que la pressió policial es manté, “cal una atenció prioritària a Ciutat Vella” i ha reclamat la implicació del Departament d’Interior i també del Ministeri d’Interior. Un missatge que assegura que ja ha fet arribar als respectius responsables. “Agraeixo el compromís dels Mossos, però calen més efectius“, ha reiterat.
De la seva banda, ha reiterat el compromís municipal per redistribuir i augmentar el patrullatge destinat a combatre els punts de venda de drogues.
Batlle ha recordat que de mitjana, cada setmana es tanquen un o dos punts de venda de droga de mitjana. De fet, el darrer balanç policial que s’ha analitzat a la Junta Local de Seguretat d’aquest divendres assenyala que Mossos i Guàrdia Urbana han desmantellats 56 punts de venda de drogues a Ciutat Vella en els darrers 10 mesos.
Segons la policia catalana, els narcopisos —habitatges ocupats on es ven i es consumeix droga— són residuals i ara aquests domicilis funcionen només com a punt de venda. Però això, ha provocat que el consum de drogues sigui més visible al carrer, sobretot d’heroïna. Aquest fenomen que ha posat en alerta els veïns, comerciants i entitats de la zona. I el màxim responsable de Seguretat a Barcelona considera que les queixes dels veïns sobre gent consumint droga al carrer no són infundades: “La convivència s’ha deteriorat”, i ha afegit que “hem de mirar de totes totes que això s’acabi” ha sentenciat.
Canvis en la legislació penal i més investigació
Batlle també ha apuntat contra el paper dels grans tenidors que no fan res per evitar aquestes ocupacions i es desentenen de les obligacions com a propietaris: “És un escàndol”, ha dit. En aquest sentit, ha reclamat mecanismes legislatius ràpids per desallotjar aquests pisos quan s’acrediti que hi ha activitat delictiva.
En la mateixa línia que el titular de Seguretat, el regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, ha subratllat que “no pot ser que hi hagi 900 pisos buits al districte, 400 dels quals al Raval”. I ha reclamat un canvi de norma perquè passin a formar part del parc públic d’habitatge.
“Nosaltres ho podem fer millor o pitjor, però ho estem fent”, ha dit Batlle en referència al govern municipal, els efectius policials, la judicatura i la fiscalia. Però aconseguir un Raval segur passa per un compromís dels òrgans de l’estat: “Cal ajustar la legislació penal”, ha insistit .
Rabassa també ha demanat més investigació per posar fi al narcotràfic al districte. A banda, reclama més presència policial uniformada i seguiment actiu dels punts de venda que es tanquin.
Un abordatge de país
El govern municipal també ha demanat al Departament de Salut que faci els deures. En aquest àmbit, la regidora de Salut, Gemma Tarafa, ha assegurat que Barcelona no pot abordar en solitud el problema de les drogodependències: “Cal un abordatge de país”, ha exigit.
