Haver posat les urnes el 9-N farà que Artur Mas hagi de declarar com a imputat el proper 15 d'octubre. També s'hauran de personar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l'exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera Irene Rigau. Elles dues ho faran dos dies abans que Artur Mas. La fiscalia considera que els imputats sabien que tant la consulta prevista inicialment com el procés participatiu havien estat suspesos pel Tribunal Constitucional i que, tot i això, van tirar endavant amb el 9-N. El ministeri públic destaca aquestes paraules de Mas, que considera una autoinculpació. ARTUR MAS, president de la Generalitat en funcions "El responsable soy yo." A Mas, Ortega i Rigau se'ls imputen quatre delictes: desobediència, prevaricació, usurpació d'atribucions judicials i malversació de diners públics. Uns delictes que poden comportar des de multes fins a la inhabilitació per exercir càrrecs públics o en el cas més extrem, presó. El govern català ha carregat contra les imputacions i ha assegurat que es tracta d'un judici polític. NEUS MUNTÉ, portaveu i vicepresidenta del govern en funcions "El govern té la plena convicció que no s'ha fet res il·legal. Som davant ja no tics, jo diria una autèntica anomalia democràtica." El ministre de Justícia ha reconegut que no s'ha imputat Artur Mas fins ara per no intercedir en la campanya electoral del 27-S. Per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, aquesta imputació demostra el menyspreu del president Rajoy per la democràcia.

La Sala Civil i Penal del TSJC ha cridat Artur Mas per ser interrogat el dijous 15 d’octubre i, dos dies abans, el dimarts 13 d’octubre, Joana Ortega i Irene Rigau. Igualment, el Tribunal Superior ha citat el dilluns següent, 19 d’octubre, cinc testimonis que havia sol·licitat la fiscalia, entre els quals hi ha el responsable tècnic que va assumir la coordinació i direcció del Centre de Telecomunicacions i Informació. Mas, Ortega i Rigau van demanar abans de les eleccions del 27-S poder declarar abans que ho fessin altres testimonis del cas, una petició que el jutge ha tingut en compte.

Les citacions arriben després que, a finals de 2014, es van admetre a tràmit diverses querelles pel referèndum del 9-N. Entre aquestes denúncies hi ha la de la Fiscalia General de l’Estat, que considera que els alts càrrecs del govern de la Generalitat anterior suposadament van desobeir el Tribunal Constitucional en organitzar una consulta sobre la independència de Catalunya, ja que el TC havia decretat la suspensió del procés participatiu abans que es fes.

La fiscalia considera que els imputats eren coneixedors que la consulta prevista inicialment i el procés participatiu organitzat finalment havien estat suspesos per l’alt tribunal i, tot i això, van tirar endavant. En l’escrit del fiscal es fa al·lusió a unes declaracions en què Mas va fer-se responsable, juntament amb el seu govern, de l’obertura dels col·legis en la consulta. El text indica també que va ser una consulta “planificada, afavorida i finançada” pel govern, malgrat la suspensió decretada pel TC. A Mas, Ortega i Rigau se’ls acusa de presumptes delictes de desobediència, prevaricació, malversació i usurpació de funcions. La defensa dels tres imputats, segons el diari ‘El Periódico’, no recorrerà la decisió del TSJC perquè ja es van oposar a l’admissió a tràmit de diverses querelles però els recursos van ser rebutjats.

Protestes ciutadanes, ara i fa un any

La querella de la Fiscalia General de l’Estat va generar diverses reaccions de rebuig en el moment en què es va fer pública. Mig miler de persones es van concentrar el novembre de 2014 a la plaça de Sant Jaume. Convocades per l’ANC del Barcelonès, van voler donar suport a l’aleshores president Artur Mas, i a les conselleres Joana Ortega i Irene Rigau. També l’ANC va fer una crida quan el TSJC va admetre a tràmit les querelles, perquè tant els voluntaris com els ciutadans que van participar en el 9-N s’autoinculpessin com a mostra de suport i de rebuig al procés legal obert per la consulta. La campanya consistia a presentar al jutjat de guàrdia o la seu del TJSC un document en què les persones admetien haver pres part en la votació.

La imputació també està generant moltes reaccions a les xarxes socials aquest dimarts al matí. Un dels primers a pronunciar-se ha estat l’exdiputat de la CUP David Fernàndez, que ha expressat la seva “solidaritat sencera” amb els imputats.

L’etiqueta #totsambelpresident s’ha creat minuts després de saber-se la notícia i ha generat majoritàriament reaccions de suport, tot i que també algunes crítiques contra Artur Mas.

Desenes de ciutadans també han criticat a la xarxa que una iniciativa participativa i democràtica hagi acabat als tribunals. També han fet notar que la data prevista per a la declaració d’Artur Mas coincideix amb el 75è aniversari de l’afusellament de Lluís Companys.