Antonio Recio va ingressar a la carrera judicial l’any 1990. El seu primer destí va ser el jutjat de primera instància i instrucció de la Bañeza, a la província de Lleó, però el 1992 va ser destinat a Barcelona, on va treballar al Jutjat de Primera Instància número 19 i posteriorment al número 30.
Des de novembre de 2004 és magistrat de la Secció Primera de l’Audiència de Barcelona. També és membre electe de la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i forma part de la seva Comissió Permanent.
Jutges per la Democràcia denuncia “motius ideològics”
L’elecció de Recio, que pertany a l’Associació Professional de la Magistratura, de perfil conservador, no ha agradat a Jutges per la Democràcia (JxD), associació a la qual pertany Àngels Vivas. En un comunicat, l’associació progressista denuncia que la designació s’ha fet responent a criteris ideològics i masclistes, ja que Vivas, afirmen, “té més mèrits” per ocupar el càrrec.
Segons JpD, la magistrada pot aportar 33 anys d’antiguitat a la carrera judicial i està al lloc 159 de l’escalafó judicial espanyol, mentre que Recio té 25 anys d’antiguitat i està 1.200 llocs per sota, en el 1.359 de l’escalafó. Unes diferències que el col·lectiu considera “d’enorme rellevància”.
L’associació progressista atribueix l’elecció de Recio a “una mostra més del sectarisme” del CGPJ, que “en la majoria de casos opta per designacions de marcat perfil conservador, sense fer una valoració estricta de les capacitats professionals”. Consideren també que “a Vivas no se li ha perdonat ser una magistrada de perfil progressista ni les seves opinions sobre Catalunya“, en referència al manifest a favor del dret a decidir que Vivas va signar, juntament amb 30 jutges i magistrats catalans més.
Per últim, JpD creu que en el nomenament del nou president de l’Audiència de Barcelona “una clara discriminació de sexe que desgraciadament”, afirmnen, “ha tingut altres precedents”.
Per aquests motius, l’associació està preparant la impugnació de l’acord i contactarà amb organismes públics i socials per posar de manifest la “discriminació de sexe que es viu a la judicatura”. També insten els partits polítics a demanar explicacions en el si de la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats.
