El Jutjat d’Instrucció número 12 de Barcelona ja ha admès a tràmit la querella de l’Ajuntament contra l’empresonament de mig miler de persones LGTBI durant el franquisme. En concret, la querella va dirigida contra sis magistrats que van sentenciar més de 500 persones entre els anys 1956 i 1977 pel fer de ser homosexuals o transsexuals.
Segons ha explicat el tinent d’alcalde de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, tot i que la querella s’adreça als sis jutges, es deixa la porta oberta a incloure-hi més responsables i l’Ajuntament fa una crida per trobar-ne les víctimes per si volen sumar-se a la querella. “Impulsem aquesta iniciativa per exigència moral i política”, ha dit Asens. I ha afegit que “la ciutat té un deute amb el col·lectiu LGTBI”.
Privades de llibertat quatre anys
Una de les 500 persones que van patir la persecució del règim franquista per la seva condició sexual és la Silvia Reyes, una dona transsexual. Va arribar a Barcelona l’any 1973 des de Las Palmas de Gran Canaria, vuit mesos després d’haver fet el servei militar.
Segons ha recordat, en arribar a la ciutat va intentar trobar feina com a cambrera d’habitació en diferents hotels, però “quan em veien l’aspecte, amb el cabell llarg i pits, em donaven negativa”; per això, es va veure abocada a prostituir-se.
A banda de l’exclusió laboral, la Silvia també ha explicat que va patir la pressió policial: “Quan hi havia una batuda policial, em passava tres dies i tres nits a la prefectura”. I, segons la Silvia, les dones trans en la seva situació vivien més d’una detenció. Per això, ha assegurat que entre les detencions i les sentències contra les persones LGTBI, “les transsexuals en la dictadura vam estar privades de llibertat tres o quatre anys”.
