Dels 21.771 catalans residents a l’estranger que van demanar el dret a vot només van poder votar 14.781 persones. Entre les dues xifres hi ha una diferència de 7.000 vots -5.300 a la demarcació de Barcelona- que mai no van arribar a les urnes a causa de problemes burocràtics. Es tracta per tant d’un percentatge molt baix de participació, el 7,5 %, dels prop de 200.000 catalans residents a l’estranger, una dada que marca una gran diferència respecte a la xifra del 77,4 % registrada el 27-S.
La consellera Meritxell Borràs ha advertit que “l’Estat espanyol no es pot mantenir impassible davant de la vulneració d’un dret bàsic dels ciutadans”, ha demanat que Europa en prengui nota i que s’avanci en la instauració del vot electrònic. La situació ha estat “especialment barruera” a Itàlia, ha dit Borràs, perquè el sobre en què s’havia d’enviar el vot “tenia l’adreça equivocada i, per tant, els vots no van arribar on havien d’arribar”.
Borràs ha recordat que la Junta Electoral va denegar al govern la pròrroga del termini per poder votar des de l’estranger, mentre que sí que va permetre-ho als militars. La consellera ha insinuat també que part d’aquest vot hauria sumat els suports a les candidatures de Junts pel Sí o la CUP, ja que “històricament el vot estranger ha anat a parar als partits sobiranistes, independentistes”.
La Generalitat ha rebut unes 230 denúncies i ha anunciat que estudiaran totes les vies de defensa, entre els quals un recurs al Tribunal Suprem: “No ens podem quedar de braços plegats”, ha reblat.
En la roda de premsa la consellera també ha confirmat que el vot exterior no ha fet canviar el repartiment d’escons a Parlament.
