Barcelona ja debat les diverses fórmules per un objectiu compartit per ciutats d’arreu del món: fer front a l’emergència climàtica i fer de les ciutats llocs més saludables on viure reduint l’espai destinat al cotxe. Aquest dijous, en el segon dia de les Jornades Internacionals Superilla Barcelona, representants polítics de l’àrea d’urbanisme de 15 ciutats europees, com París, Londres, Berlín, Brussel·les, Amsterdam, Viena o Rotterdam, han explicat en una taula rodona les principals mesures que han endegat des dels seus ajuntaments, totes encaminades a reduir el trànsit i augmentar l’espai públic dedicat a ciclistes i vianants.
Gant, Copenhaguen i París també apliquen mesures
Filip Watteeuw, tinent alcalde de la ciutat belga de Gant, ha exposat el resultat de la implementació del Pla de Circulació de Gant, que ha canviat radicalment la mobilitat en aquesta ciutat belga. “El 2017 vam fer un pla de circulació perquè fos impossible per als cotxes creuar la ciutat”, ha concretat. Ha reconegut que “va ser difícil implementar-lo” però l’ha titllat d’èxit rotund perquè, diu, s’ha aconseguit reduir gairebé un 20 % les emissions de NO2 i, a més, els trajectes en bicicleta han augmentat un 13 %.
Copenhaguen sempre ha estat una ciutat que ha pogut presumir de tenir una de les xarxes de carrils bici més grans del món. De fet, els danesos consideren aquest mitjà de transport gairebé com quelcom cultural. Camilla van Deurs, l’arquitecta en cap de la ciutat, ha explicat que tenen un objectiu molt ambiciós a l’abast de pocs ara mateix: arribar a ser una ciutat neutra en emissions de gasos d’efecte hivernacle d’aquí només dos anys, al 2025. Per fer-ho, ha explicat, estan pacificant massivament carrers, eliminant —fins i tot— bona part de l’aparcament. “Aquest any ho estem aplicant al centre i el vinent ho escalarem als barris del voltant, amb 50 ‘carrers per viure-hi’ i 13 districtes lliures de cotxes”.
El representant de París, el tinent d’alcalde de transformació de l’espai públic David Belliard, ha reconegut que la seva ciutat té dèficits importants, com la manca d’espais naturals. Ha concretat, però, que tenen l’objectiu d’ampliar la xarxa de carrils bici per fer la ciutat completament pedable l’any 2026: “La clau de l’èxit és aconseguir que la gent vegi que la mobilitat es pot fer d’una altra manera i que és millor per a ells”.
Barcelona “ciutat de tramvies”
Al seu torn, la tinent d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, ha recordat les actuacions que s’estan fent a Barcelona per afavorir l’ús de la bicicleta i del transport públic. En aquest sentit, ha destacat l’aposta pel tramvia: “Barcelona ha estat històricament una ciutat de tramvies, estem recuperant aquell llegat, la identitat de la nostra ciutat”. Sanz també ha destacat el paper cada cop més predominant de la bicicleta amb l’objectiu, ha dit, que tinguin prioritat de pas a dos de cada tres carrers de la ciutat.
Un llibre sobre la superilla
A la tarda, dins de la trobada internacional s’ha presentat el llibre “Superilla Barcelona”, un document de més de 400 pàgines que recull l’evolució de les superilles a Barcelona, des de la gènesi del projecte -el 2015- i durant vuit anys, fins a l’actualitat, quan ja hi ha diversos projectes implantats a la ciutat. La trobada de ciutats acabarà dissabte amb una festa ciutadana a la superilla de Consell de Cent, que encara està en obres.
