Una pel·lícula 100 % independent, de baix cost i gravada en 10 dies. Aquesta és la carta de presentació de ‘La mesita del comedor‘, segon llargmetratge de Caye Casas. Amb aquests condicionants, Casas ha assegurat a ‘Plaça Tísner‘ que ha fet realitat el seu somni: “Que la gent vagi al cinema a veure una cinta de terror, i en surti traumatitzada“. I a més, ha afegit, “que et donin premis“.
La fórmula de l’èxit
Per ell, el que destaca per sobre d’altres títols del mateix gènere és que a ‘La mesita del comedor’ no hi ha ni monstres ni fenòmens paranormals. Es tracta, diu, de “la vida real”, que a vegades pot provocar un terror psicològic que podem tenir tots. I això, la fa més terrorífica. De fet, Casas ha explicat que molts espectadors li han dit que “han passat els pitjors moments de la seva vida en un cinema”.
La parella protagonista està formada per Estefanía de los Santos i David Pareja. Ells dos són un matrimoni en crisi que acaben de tenir un fill. El que no s’imaginen és que quan decideixen comprar una tauleta per al menjador, la seva vida canviarà radicalment. Una història de terror que també inclou molt d’humor negre, “marca de la casa” del director terrassenc.
Més èxit a l’estranger
De moment, el llargmetratge no ha arribat a les sales comercials però ja ha guanyat premis a l’estranger com el de Fantaspoa, a Porto Alegre o el prestigiós BIFFF, a Brussel·les. Tot i això, Casas assegura que aquí encara és “invisible“, i ho atribueix al fet que fora “no són tan políticament correctes”. A més, creu que a Espanya només triomfen projectes amb “cares conegudes”.
El “mosaic” de Caye Casas
- Una afició: les joguines. Concretament les que van marcar la seva infantesa als anys 70 i 80, com les Tortugues Ninja o els clicks de Playmobil. A les golfes de casa hi té una col·lecció de milers de productes que conserva dins les seves capses originals.
- Una escena: tot i que li és difícil triar entre referents tan diversos com Tarantino, Scorcesse o De la Iglesia, es queda amb aquesta escena de Sidney Lumet a la pel·lícula ‘Network’, una esbroncada monumental al protagonista que retrata els poders econòmics i mediàtics que dominen el món.
- Una ciutat: Brussel·les. La cultura del còmic i de les antiguitats fan de la capital belga un ecosistema a la seva mida que no només ha visitat per oci. Acaba de rebre-hi un premi del festival internacional de Cinema Fantàstic de Brussel·les, el BIFFF, per la pel·lícula que avui ens ve a presentar ‘La mesita del comedor’.
- Un autor: Santiago Lorenzo. Amb ell comparteix un humor molt negre i el seu passat com a cineasta. Lectures com ‘El tostonazo’ i ‘Los asquerosos’ l’han fet interessar-se per la seva biografia que un dia li agradaria plasmar en un documental.
- Un color: el blaugrana. Es declara fanàtic culer i antimadridista i de fet va treballar com a humorista gràfic del diari ‘Sport’ fins al 2017. Durant 20 anys hi va publicar diàriament el que ell anomena “cayecaturas” i que sumen més de 7.000 vinyetes.
- Una plaça: la plaça de Sant Jaume. Vista la seva passió pel Barça, no és estrany que hi guardi tan bons records. És un punt de trobada per a l’afició on ha viscut moltes de les celebracions dels títols del seu equip.
