L’animació per a adults és un gènere que sol quedar enterrat a les plataformes. Les seves sèries, sovint s’infantilitzen o es releguen. Només les superproduccions obtenen espai i visibilització. En canvi, les propostes més arriscades, més valentes o amb més personalitat queden habitualment al fons del catàleg.

Per això, la persona experta en sèries del ‘Plaça Tísner‘, Mariona Borrull Zapata, intenta fer justícia a les sèries d’animació amb una selecció de set grans sèries d’animació no tan conegudes que cal descobrir.

1. ‘The midnight gospel’ [2020]

Delirant, colorista i reflexiva. ‘The midnight gospel’ segueix a Clancy, un “spacecaster” (podcaster de l’espai) que es dedica a viatjar a través d’universos que ha generat amb la seva màquina d’intel·ligència artificial.

Els espectadors poden sentir les entrevistes de Clancy als habitants dels mons que visita, reflexionant per sobre del capítol en què explora les diferents realitats. Les històries i testimonis s’inspiren en un pòdcast real, ‘The Duncan Trussell family hour,’ dedicat a entrevistes amb líders espirituals, artistes marginals i pensadors.

Netflix

2. ‘Más allá del jardín’ [2014]

‘Más allá del jardín’ ens endinsa en un context de faula amb cara de sèrie infantil, però que és molt més. Recuperant el caràcter amonestador dels contes de tota la vida, la sèrie està carregada de llegendes, monstres, bruixots malvats, homes llop

Els protagonistes són dos germans que entren al bosc del Desconegut i que n’han de sortir abans que la Bèstia, el dolent, els atrapi. Creada per Patrick McHale, l’escriptor del ‘Pinotxo’ de Guillermo del Toro, també conté un repartiment de luxe: Elijah Wood, Christopher Lloyd, Melanie Lynskey i, fins i tot, el cantant d’òpera Samuel Ramey.

HBO Max

3. ‘Sonny boy’ [2021]

D’una manera que recorda al poeta argentí Jorge Luis Borges, ‘Sonny boy’ troba l’equilibri entre l’exploració de mons fantàstics laberíntics i l’assaig o pensament.

Aquest anime japonès segueix un grup d’estudiants que van viatjant entre universos, i navegant en estils d’animació molt diferents: hi ha capítols que semblen dibuixats per a infants, d’altres a l’oli, fets amb collage i, fins i tot, capítols a base de CGI.

D’esperit explorador i amb dinàmiques molt innovadores, agradarà als fans de la literatura fantàstica.

Crunchyroll

4. ‘The Tatami galaxy’ [2010]

Una producció de l’estudi Science Saru de Masaaki Yuasa, el gran geni de l’animació independent japonesa. ‘The Tatami galaxy‘ i el seu spin-off ‘Tatami time machine blues‘ són un clàssic que poca gent coneix.

La sèrie és una exploració del món interior d’un estudiant universitari de Kioto. Els “tatamis” són la mesura de les habitacions al Japó; un tatami són 1,65 m². El protagonista viatja en el temps per buscar quin dels universos paral·lels el portarà a una vida universitària idíl·lica i romàntica, una que mai troba.

Disney+

5. ‘CAKE’ [2019-2021]

‘CAKE’ és un recopilatori de curts d’autors independents que permet a aquests artistes ensenyar el seu estil propi i arriscat.

És una sèrie confeti, de tots colors: alguns són molt divertits i d’altres més durs i existencialistes. També hi ha fragments d’imatge real, amb humor negre surrealista i amb “spoken word”.

Amb curts d’habitualment menys d’un minut i mig, i que sorprenen constantment els espectadors, és la sèrie per treure la fatiga de la sèries.

Disney+

6. ‘Primal’ [2020-2022]

Aquesta és per als que els agrada passar-ho malament. ‘Primal’ és un viatge mil·lennis enrere, i un món sense cap mena de pietat és l’escenari de la història d’amistat incondicional entre un humà i una dinosaure. De Genndy Tartakovsky ha rebut tres Emmys.

Veure-la vol dir viure la tensió que en qualsevol moment, o la dinosaure o l’humà poden morir. I és que els protagonistes intenten sobreviure als perills que els envolten, que no són pocs: tropes de dinosaures zombis, aranyes gegants i tribus de salvatges, un per cada capítol.

HBO Max

7. ‘World of tomorrow’ [2022]

Donald Hertzfeldt crea un univers únic: dibuixa ninots fets amb pals sobre fons d’una complexitat senzillíssima, com ho faria un Rothko.

Explica la història de l’Emily, una nena de quatre anys que coneix per accident la seva versió del futur, que està obsessionada amb no morir. Perquè l’Emily-nena ho entengui i vegi quèe li espera, comencen un viatge entre absurd i totalment existencialista.

Des de la innocència d’una mirada completament infantil, parla de la nostra por més fonamental: la por a morir. Terrorífic, íntim, preciós, molt divertit. Imprescindible.

Filmin