Si és dimecres, toca plegar entre amics. Un cop per setmana, i ja fa més de 20 anys, una desena d’aficionats barcelonins a la papiroflèxia es reuneix a un bar de les Corts per transformar un tros quadrat de paper de color en un arbre, un conill, una carbassa, una baldufa i un cavall alat. Les figures són infinites. No és màgia, però gairebé. La felicitat d’aquest grup d’amics, socis de l’Associació Espanyola de Papiroflèxia, és màxima en cada trobada. Tenen la capacitat de transfigurar a les seves mans.
Un equip del ‘Plaça Tísner‘ s’ha sumat a una de les seves trobades, que comencen amb una repàs de les figures que han après durant la setmana. A partir d’aquí algun dels plegadors ensenya els altres a fer, pas a pas, algun model. Hi ha dies que fan quatre figures, hi ha dies que en fan dues… “i al que li costa, l’ajudem”, afirma Pere Olivella, l'”alma mater” del grup.
Sempre estàs fent bisectrius, diagonals… pleguem amb base matemàtica, el que passa és que no som conscients d’aplicar-la”
Una mica de matemàtiques
Amb la papiroflèxia “sempre estàs fent bisectrius, diagonals… pleguem amb base matemàtica, el que passa és que no som conscients d’aplicar-la”, diu Olivella, “hi ha persones que han creat patrons de plegat per arribar a un nivells de complexitat realment alts“. I rebla: “La matemàtica s’aplica molt… jo em considero més artista”.
Explica Celestino Picazo, plegador i creador de figures, que “es necessita una bona visió espacial i entendre com col·lapsa el paper“, a ell li agrada imaginar dissenys que encara no existeixen i fa models senzills on juga amb ulls i nassos… a un altre nivell hi ha mestres com Akira Yoshizawa, considerat el pare de l’origami modern, que va crear la simbologia de les instruccions del plegat internacionals: “Hi ha figures que són escultures”, constata Picazo.
Quan ho comences a fer, t’enganxes”
Sense fi
L’associació de papiroflèxia edita una revista, que porta el nom d’una de les figures més tradicionals de la papiroflèxia, l’ocellet de paper. A ‘Pajarita’ hi ha models “perquè la gent pugui plegar amb totes les instruccions”, explica el seu editor, Ramon Thomas. Amb propostes molt senzilles i d’altres més laborioses que arriben a tenir entre 300 i 400 passos.
“Quan ho comences a fer, t’enganxes“, diu convençut el plegador i creador de figures d’origami Roger García Sánchez. L’Adrià Pons és un jove aficionat que ja té a casa més de 150 figures: “Les he de començar a triar i posar algunes en vitrines i d’altres a guardar als calaixos”. Olivella té clar que aquesta és una afició amb molt de futur, perquè van sorgint processos nous de plegat, papers que permeten plegar més… “és molt divertit… i no té fi”.
