Des que va començar a imitar els acudits de l’Eugenio, quan era un nen i viatjava al cotxe dels seus avis, Pep Plaza no ha deixat ni un moment de posar-se a la pell dels altres, aconseguint imitacions cada cop més acurades. Els seus personatges s’han fet un lloc en programes de televisió i espectacles com ‘Clònica d’humor’ o ‘Pep a banda’.
És diferent a tot el que he fet fins ara”
Ara, però, fa un pas més enllà i presenta la comèdia ‘El substitut’, dirigida per Pere Anglas. “És diferent a tot el que he fet, perquè fins ara feia monòlegs d’imitacions, i això va més enllà“, explica l’humorista. Es tracta d’un exercici d’autoficció en què Plaza declara que ja n’està tip de fer dels altres i d’haver de substituir esportistes, polítics o cantants en les seves obligacions. Per això es proposa sortir a l’escenari sent ell mateix.
Es tracta d’una història “trepidant“, segons la defineix el propi Plaza, en què contínuament s’obre i es tanca la quarta paret i que arriba a aplegar més de cinc personatges en escena. Perquè tot i que el protagonista es plantegi ser reconegut pel seu talent personal, en aquest camí estarà acompanyat de més de 50 personatges del seu repertori d’imitacions. Entre ells, un de molt important en la seva carrera: el periodista Espartac Peran, que el va animar a fer el seu primer càsting de televisió.
Música en directe
El muntatge inclou vídeos amb moments musicals en què Plaza toca en directe la guitarra i el piano per invocar artistes tan diversos com Elvis Presley, Lluís Llach, Joaquín Sabina o Lildami. Però a diferència de les seves actuacions televisives, en què l’actor va caracteritzat dels personatges que representa, a l’escenari només fa servir el cos i la veu per donar-los vida.
De seguida que escoltes una veu saps si la pots arribar a imitar o caricaturitzar”
De fet, el punt de partida per crear les seves imitacions és la musicalitat i la cadència. Mentre es transforma com si res en Boris Izaguirre i Jordi González, l’actor ens explica que “de seguida que escoltes una veu saps si la pots arribar a imitar o caricaturitzar“, una diferència comparable a la que en dibuix hi hauria entre un retrat i una caricatura.
En altres ocasions, és el gest el que li ha servit per clavar personatges com Jordi Pujol. Sigui com sigui, Pep Plaza assegura que “tothom és imitable d’una manera o altra” i té previst tornar-ho a demostrar del 26 d’octubre al 12 de novembre al Teatre Borràs.
L’espectacle està coproduït per Quim Masferrer a través de Guerrilla Produccions (antic Teatre de Guerrilla) i el propi Pep Plaza amb La Tonteria Produccions. “Li vam posar aquest nom a la productora perquè quan al meu fill li van preguntar a l’escola de què treballava el seu pare, ell va contestar que feia tonteries“, recorda l’actor.
