‘Els gira-sols‘ són una sèrie de quadres de Vincent van Gogh de l’any 1888 que retraten el que tenia el pintor davant dels ulls. En aquests trobem una taula de fusta, el gerro de ceràmica i l’element principal: els gira-sols. El nombre de gira-sols que hi apareixen i el color del fons són els aspectes que fan diferenciar les quatre obres.
Miquel del Pozo, arquitecte i especialista en història d’art, explica en el programa ‘Plaça Tísner‘ com el va impressionar la visita a la National Gallery de Londres per veure la primera obra d”Els gira-sols’: “Quan ets davant de la pintura, t’emociones. Pots seguir la seva mà fent cada pinzellada i pots veure l’alegria amb la que va pintar”.
Les obres com a cicle vital
Un dels detalls que Van Gogh presenta a l’obra són les tres fases de floració que estan representades per cada un dels gira-sols que surten. Del Pozo explica que “el gira-sol més alt té els pètals exteriors oberts, però la part central on hi han les llavors encara està reclosa. A poc a poc s’observa com la part central es va obrint i creix en volum. Aquest procés conclou quan la part central creix completament i els pètals grocs perimetrals cauen, com veiem en el tercer. Un petit cicle de vida“.
El “cicle de vida” al qual fa referència Del Pozo es representa, l’endemà de pintar el quadre, amb una nova versió de Van Gogh que serveix com a desenllaç del primer: la mort. Afegeix que “l’únic que ha fet respecte al primer quadre ha estat afegir tres gira-sols caiguts, pansits, secs, que han perdut les llavors”. D’aquesta forma, assegura, intensifica el drama en l’obra i posa final al “cicle vital“.
Els últims “gira-sols”
Un dia després de pintar la segona versió, Van Gogh decideix seguir la història de l’obra i pinta una tercera. En aquesta, Del Pozo explica que “agafa les flors pansides i seques que hi havia sobre la taula i les posa en un gerro nou. En posa molts més: 14 gira-sols“. Tanmateix, decideix mantenir la composició i els estats de floració que havia ofert en les dues anteriors.
Després de quatre dies, Van Gogh comença la quarta i última pintura. Del Pozo afegeix que “manté la taula groga i el gerro exactament igual que la tercera pintura, però treu tots els gira-sols i els torna a col·locar artísticament. A més, a diferència de les versions anteriors, les flors més altes són les del final de la floració“. En aquesta ocasió, el pintor li afegeix un gira-sol més i opta pel groc com a color de fons perquè considerava que el contrast milloraria respecte al blau.
