La periodista, il·lustradora i escriptora Júlia Bertran Lafuente passa per ‘Plaça Tísner‘ per presentar ‘Estimada desconeguda’, el seu segon llibre després d’aquell ‘M’estimes i em times’ amb què va debutar l’any 2017. Si en aquella ocasió reflexionava sobre les trampes de l’amor romàntic, en aquesta ocasió es capbussa en una vivència agredolça, plena de dubtes i que, tot i que afecta moltes dones, continua sent un tabú: la reproducció assistida.
La maternitat truca a la porta
Durant molts anys, la Júlia Bertran Lafuente no sentia una necessitat imperiosa de ser mare. En una societat que prioritza la feina per sobre de l’àmbit més íntim de les persones, ella era (i és) una afortunada que treballava en allò que li agradava i que tenia una vida cultural molt rica i diversa. Però un dia el Roger, la seva parella, i ella mateixa van decidir intentar-ho.
I llavors, la bomba: les opcions d’engendrar una criatura eren inexistents per les vies biològicament tradicionals. La maternitat s’havia aparcat durant massa temps, i ara ja era tard.
Va ser llavors quan a la Júlia se li va plantejar una altra opció: per què no ho provava amb un òvul donat per una persona anònima, que a més havia cobrat una quantitat per fer-ho? D’aquesta galleda d’aigua freda, i de les implicacions ètiques, socials i econòmiques que se’n derivaven neix ‘Estimada desconeguda’, un viatge personal al territori complex, ambigu i contradictori de l’ovodonació i la maternitat aconseguida gràcies a una tercera persona.
Una desconeguda a la família
Al llarg del seu nou llibre, Júlia Bertran Lafuente ens explica en primera persona els conflictes que li comporten acollir-se a un procediment de reproducció assistida, la sensació d’estar explotant el cos d’una altra dona, les pors que la manca de correspondència genètica amb el seu fill condicionin la seva relació i, també, quin paper hi jugarà aquesta “estimada desconeguda”, la donant que farà possible que ella sigui mare.
El fantasma de la donant dona voltes per sobre de la seva recent maternitat, i la Júlia se servirà del testimoni d’expertes i activistes, però també amb artistes i escriptores per conjurar-lo. La cultura, el motor de la seva feina i de bona part de la seva vida, serà una bona guia de consulta per a totes les preguntes que li sorgiran fins a conèixer i aprendre a conviure amb aquesta desconeguda que ha resultat ser tan estimada.
El mosaic de Júlia Bertran Lafuente
- Una professió: la de periodista cultural. Des de fa 20 anys, la Júlia s’ha convertit en una presència habitual en televisió i ràdio parlant, sobretot, d’arts escèniques.
- Un talent: la il·lustració. El 2016, va exposar la seva feina a la galeria H2O, i des de llavors ha acompanyat els seus llibres amb dibuixos i aquarel·les signades per ella mateixa.
- Un ball: el twerking. Fa quatre anys, la Júlia va pujar als escenaris per explicar-nos el poder subversiu d’aquesta manera de moure el cos a l’espectacle ‘Así bailan las putas’.
- Un debut: ‘M’estimes i em times’. El primer llibre de la Júlia, que combinava reflexions, il·lustracions i entrevistes per assenyalar les trampes de l’amor romàntic.
- Una decisió: la que va haver de prendre quan va voler ser mare, i que dona el tret de sortida a ‘Estimada desconeguda’, el seu segon llibre, en què aboca una vivència plena de dubtes i amargors a la recerca d’un final feliç.
- Una plaça: la de les Mèlies, a Pineda de Mar. Un racó d’infantesa i el poble on acaba ‘Estimada desconeguda’.
