L’especialista en història de la moda, Sílvia Rosés, analitza al ‘Plaça Tísner‘ un complement que torna a ser tendència: les muscleres. Són unes peces de roba que s’afegeixen a la part superior de l’espatlla, just sobre la part dels muscles, on comença el braç. Rosés assegura que aquest element atorgaempoderament a una silueta“, ja que crea “volum a la zona de les espatlles“.

Les muscleres en la història de la moda

A principis de l’edat moderna neix el concepte de monarca absolut. Aquests monarques necessitaven escenificar el canvi polític respecte a les anteriors etapes, i unes de les raons segons les quals es regien era l’estètica. Rosés explica que les muscleres els “atorgava volum a la zona superior del cos i reforçavala idea de la força física” i per tant, suposavasuperioritat política“.

Més tard, les muscleres també són presents en altres etapes històriques, com la contemporània. Les trobàvem en els vestits de sastre representantla masculinitat contemporàniai també a les indumentàries militars. Rosés considera que aquest ús que s’ha donat a les muscleres confirma “la idea de la fortalesa masculina a través de les espatlles“.  

La figura de la dona

La indumentària femenina, continua Rosés, també ha utilitzat les muscleres per empoderar la figura de la dona. Un dels primers exemples se’l coneix com aPower suit i va ser durant la dècada dels anys 30 amb el dissenyador Adrian Adolph, que va crear vestuaris d’actrius tan importants com Joan Crawford, Greta Garbo o Katherine Hepburn. Rosés afegeix que aquest disseny va provocar un procés demasculinitzaciósobre les dones, però que alhora les vaempoderar“.

Un altre exemple seria l’anomenatDress for success” de la dècada dels anys 80. Es basa en una estètica marcada per l’agressivitat i la masculinització i centrada en aquella dona que entra al món professional. Hi destaquen dissenyadors com Thierry Mugler o Claude Montana.

Actuament, però, Sílvia Rosés considera que aquesta indumentària no està centrada únicament en l’empoderament. L’experta en moda explica que “ara mateix som en un moment en què tota moda és portable, se juxtaposen moltes tendències i algunes de contràries entre si, i ja no hi ha una única moda vigent, com passava abans“.