El TNC acull fins al 30 de desembre ‘La madre de Frankenstein’, adaptació de la novel·la homònima d’Almudena Grandes. Una novel·la que va ser la darrera que va publicar de la saga “Episodios de una guerra interminable”, sobre la resistència antifranquista. L’adaptació és d’Anna Maria Ricart i la direcció, de Carme Portacelli.
El principal escenari de l’obra és un sanatori mental per a dones proper a Madrid, metàfora de l’Espanya franquista dels anys 50, un país on les diferències socials i ideològiques determinen les relacions humanes. Barreja personatges reals i ficticis. Blanca Portillo i Pablo Derqui encarnen els protagonistes.
El cas Hildegard
Blanca Portillo és Aurora Rodríguez Carballeiro, un personatge real que Fernando Fernán Gómez ja va dur al cinema (‘Mi hija Hildegard’). Una feminista, intel·ligent i culta, que va concebre i educar la seva filla per ser exemple d’una societat ideal. Però Rodríguez era també paranoica i quan va veure que Hildegard volia volar pel seu compte la va assassinar.
Derqui encarna Germán, un psiquiatre espanyol que està fent grans progressos a Suïssa amb un medicament per guarir la psicosi i a qui demanen que torni a Espanya per desenvolupar un programa de millora del sanatori per a dones. “Comença rient del que veu, però acaba pensant que el millor és tornar a marxar”, explica Portacelli.
A la novel·la s’entrecreuen les històries de desenes de personatges i l’adaptació és també imbricada i llarga, gairebé quatre hores de durada amb l’entreacte. Es tracta d’una coproducció del TNC amb el Centro Dramático Nacional i es va estrenar amb molt èxit a Madrid al setembre. “Sempre diem que durant les sis setmanes al Maria Guerrero va passar molta més gent que la que es manifestava a Ferraz cada nit”, comenta amb sorna la directora.
