El llibre ‘Memorias de un artevitas’ reuneix 54 relats sobre la felicitat i sobre el fet de viure la vida aprofitant-la al màxim. L’autor, Ramón Matabosch, fa 15 anys que conviu amb la malaltia de Parkinson, que van diagnosticar-li amb poc més de 40 anys. “Després de passar per una etapa de dol d’acceptació de la malaltia, vaig decidir crear el concepte d’artevitas: viure la vida en la màxima extensió. Perquè quan tens Parkinson el món se t’escurça, però no s’acaba“, explica a ‘Plaça Tísner’.
Quan van diagnosticar-li la malaltia de Parkinson, en Ramón Matabosch va decidir fer realitat tots els projectes que tenia pendents: “Sempre havia volgut fer un llibre —més tard i una altra mena de llibre— però m’he hagut d’avançar i escriure’l”, explica l’autor. Es tracta d’un llibre de ficció basat en fets reals inspirats en la vida de l’autor i en la seva travessia d’assumir i viure amb Parkinson, mentre també busca “com tots busquem, no?” la felicitat. Relats sobre l’amor, sobre els amics, la família i la religió amb un to irònic i un punt d’humor.
Tot i que parlo sobre viure amb la malaltia, la paraula Parkinson no surt a cap pàgina”
Escriure per alliberar-se
Tot i que la malaltia és present en tot el llibre, assegura que “no surt la paraula Parkinson a cap pàgina”. Un llibre a mode literari i terapèutic a parts iguals: “Escriure per a mi és alliberador, ho vomito tot”. En Ramón Matabosch, que ja ha publicat dos llibres, explica que escriu de matinada i “per instint: se m’acut una idea i l’escric d’una tirada”, diu. Uns relats que parlen sobre com viure amb Parkinson, com afecta les relacions personals i l’autor assegura que “és un llibre que crec que pot ajudar“.
Música per acompanyar la lectura
La passió de l’autor per la música l’ha fet acompanyar cada relat amb una cançó. L’autor associa cada relat amb temes d’artistes com Bob Marley, Lou Reed, The Rolling Stones, Mishima i Andrés Calamaro. “A mi sempre m’ha agradat la música i he intentat que cada cançó tingui una relació amb el relat, el títol i el contingut quadri amb la cadència de la música”, explica Matabosch.
Quan em van diagnositcar la malaltia vaig decidir veure no una, sinó dues ampolles plenes!”
Artevitas a la vida real
Tot i que hi ha coses que en Ramón Matabosch ja no pot fer com feia abans, ha decidit no rendir-se en cap aspecte de la seva vida: “No dic no a res”. Sobretot, la part social és la que ha vist més afectada ja que el tancament és una de les conseqüències de la malaltia.
Per això explica que està obert a tota mena de plans i ha començat a fer activitats per “compensar el dèficit que tenia funcionalment”: va començar a tenir problemes per parlar i es va apuntar a un club d’oratòria; per la pèrdua de memòria va començar a fer monòlegs i, pels problemes d’agilitat verbal, va fer improvisació teatral.
Matabosch diu que quan van diagnosticar-li la malaltia va decidir veure no una, sinó dues ampolles mig plenes i assegura que ja prepara el tercer llibre.
