Barcelona sona a ciutat. A trànsit, obres i vida urbana. El 57 % dels barcelonins està sotmès a nivells de soroll que segons l’OMS són perjudicials per a la salut. De fet, es calcula que la contaminació acústica causa unes 130 morts cada any. I això no només afecta les persones, també les espècies animals que hi cohabiten. Contra aquesta banda sonora frenètica l’ONG Sound Earth Legacy treballa per sensibilitzar en la preservació dels sons naturals d’arreu del planeta.

El seu últim projecte, l’Observatori del Patrimoni Sonor, és un registre digital que vol conservar la veu de la natura i alhora sensibilitzar la població amb la complicitat de la música. És per això que implica artistes en les seves rutes de gravació per tal que puguin crear cançons a partir dels sons captats. En la primera convocatòria han col·laborat amb Jaume Reus a Mallorca, Laura Guarch a Menorca, el col·lectiu artístic FEM Collectiu a Occitània i Maties Palau a Barcelona.

Notícies de betevé relacionades amb la contaminació acústica

‘Erola’, la cançó de Collserola

El dissenyador sonor i productor musical Maties Palau Pomarol (aka Mercuri) ha estat l’encarregat de captar els pocs sons naturals que encara queden a Barcelona. Ho ha fet endinsant-se a primera hora del matí a la serra de Collserola, fins a zones apartades com Can Balasc, on ha pogut evitar les interferències del trànsit viari i aeri. Amb un equip de gravació binaural que simula l’escolta humana, l’artista ha captat el so dels amfibis, els ocells, els arbres i fins i tot la pluja que cau a Collserola per crear ‘Erola’, un tema d’electrònica que es construeix a partir dels ritmes aleatoris i inesperats de la natura.

A què sona Collserola?

Per a aquest projecte, Palau ha comptat amb l’assessorament d’una pionera en l’art d’atrapar sons. Es tracta d’Eloïsa Matheu de Cortada, una biòloga que va començar a captar i divulgar els sons de la natura els anys 80 i que actualment té un arxiu mundial de més de tres terabytes. El seu treball ha servit per crear guies i paisatges sonors de parcs naturals, documentals i fins i tot pel·lícules de ficció i també s’ha pogut escoltar en múltiples concerts i audicions.

Entre els seus registres, guarda les seves pròpies gravacions de Collserola, on actualment sonen ocells propis d’alzinars amb roures com el raspinell, la mallerenga blava, el mosquiter comú i el tallarol de casquet. Segons explica, en els últims anys han desaparegut sons d’espècies com la tórtora europea, cada cop més rara, i en canvi s’ha incorporat el d’espècies invasores com el rossinyol del Japó.

· Escolta la gravació ‘Alzinar amb roures’ (2018) d’Eloïsa Matheu