Agafen parts de dues o més cançons conegudes i les combinen, fent-les sonar alhora, per crear-ne una de nova. És el que es coneix com a “mashup”, un estil musical inventat per discjòqueis anglesos a mitjans dels 90 i que, amb els anys, grups com la Mashup Party Band han acabat portant al directe amb instruments.
Segons asseguren els seus components al programa ‘Plaça Tísner’, són “la primera banda de ‘mashup’ de Catalunya” i volen “aconseguir que aquest gènere arribi a més gent”. “El que més triomfa és el ‘mashup’ en què barregem ‘I want to break free’ amb ‘Boig per tu’. Toquem la base de Queen i cantem la cançó de Sau”, explica Arnau Olmos, cantant del grup.
La gent no està acostumada i se sorprèn, però al final ho agraeix perquè és original”
Dins del seu repertori hi ha, però, altres “mashups” que han cridat l’atenció del públic i, fins i tot, d’alguns mitjans. Per exemple, el ‘Que tinguem sort’, de Lluís Llach, que combinen amb ‘Bad guy’ de Billie Eilish i ‘God’s plan’, de Drake, o ‘September’, d’Earth, Wind & Fire mesclat amb ‘A quién le importa’, d’Alaska y Dinarama. “La gent no està acostumada i se sorprèn, però al final ho agraeix perquè és original”, declara el vocalista.
DJ Surda, considerat un dels pioners del “mashup” a Catalunya, és el discjòquei del conjunt i un dels impulsors del projecte. Revela que la clau per obtenir bons resultats és fer la fusió amb dos temes tan diferents com sigui possible: “Com més radical, sense tabús i sorprenent sigui millor”. També és important, adverteix, “tenir sentit de l’humor“.
Es tracta d’aconseguir que la gent pensi que la cançó podria haver nascut així”
Festes majors i públics de diferents generacions
El guitarrista, Jordi Font, és l’encarregat principal d’arranjar les peces. Defensa que un “mashup” és, de fet, un tema nou: “Creem cançons úniques amb elements de moltes cançons d’estils i èpoques diverses”. Segons diu, perquè funcioni cal fer “petites modificacions en les cançons que es combinen perquè tot sigui més planer”. “Es tracta d’aconseguir que la gent pensi que la cançó podria haver nascut així“, conclou.
Pel baixista de la formació, Enric Verdaguer, fer “mashups” és una solució perquè l’espectacle, pensat per a les festes majors, pugui arribar a un públic més ampli i de generacions diferents: “La barreja de cançons de manera simultània fa que tot funcioni a la vegada, que tothom pugui estar ballant alhora“. I això, adverteix, és el que diferencia els seus concerts dels que fan els grups de versions convencionals en què “cada públic té el seu moment”.
Amb la vista posada en l’estiu
El que segur que sí que comparteixen amb les orquestres de versions és el fet de treballar durant tot l’any amb la vista posada en els mesos d’estiu. És quan se celebren la majoria de les festes als pobles i ciutats de Catalunya i hi ha més concerts. Segons explica el bateria de la banda, David Herrero, l’objectiu de cara a aquest 2023 és “fer una bona gira i tocar a com més llocs millor“. I, explica, repetir tant com sigui possible aquest “exercici recíproc de passar-nos-ho bé nosaltres, fer que el públic també s’ho passi bé i al contrari”.
