L’escriptora Marga Durá recupera la Barcelona del 1952 a ‘Una pregunta para Elena’. Uns temps marcats pel Congrés Eucarístic, la repressió franquista, la immigració i la pobresa dels darrers temps de la postguerra. Una època, també, en què la dona veu retallades les seves llibertats i rep el sermó diari d’un programa de ràdio que va causar furor: el ‘Consultorio de Elena Francis‘. De tot plegat, en parla en una entrevista a ‘Plaça Tísner‘.
“Querida amiga…”
L’any 1947, les ones de Ràdio Barcelona començaven a emetre la veu d’una dona de mitjana edat, que donava consells sobre bellesa a les oients que li escrivien cartes amb els seus dubtes. Aviat, però, les qüestions d’estètica van ser substituïdes per recomanacions sobre la necessitat de la dona de sotmetre’s a l’home, quedar-se en un segon pla i mantenir la llar impecable. Havia nascut el consultori d’Elena Francis.
Instrument de propaganda contra les dones, altaveu de la repressió franquista, el consultori va servir com una eina adoctrinadora per esclafar totes les conquestes feministes de la Segona República. Com ens mostra Marga Durá, l’estratègia va causar furor: durant més de 35 anys, la doctora Francis va aconsellar milers d’espanyoles sobre qüestions com la violència masclista que patien, el seu paper relegat a la cuina o la seva obediència a la religió i al marit. Però el cert, la mentida que coronava tot el castell de cartes del consultori, és que no existia cap doctora Francis.
Una pregunta per l’Elena
La Berta és una immigrant aragonesa que arriba a Barcelona el 1952. La ciutat bull per les reformes urbanístiques que està provocant el XXXVè Congrés Internacional Eucarístic, que el Vaticà celebra a la Ciutat Comtal per a major glòria del franquisme. Ella, acompanyada de la seva mare adoptiva, l’Eleonora, i la seva germana Ramona, són tres de les protagonistes d’‘Una pregunta para Elena’, el nou llibre de Marga Durá, que radiografia la situació de la dona en aquells temps grisos i ho fa servint-se de la fascinació que la doctora Francis i el seu consultori despertaven entre la població.
El problema és que, com dèiem, no existia cap doctora Francis. El consultori era un invent impulsat per les autoritats franquistes, lligat al funest Patronato de Protección a la Mujer, i que comptava amb un equip de guionistes i de locutores que es feien passar per la tal Elena Francis. Al llarg de la novel·la de Marga Durá, la Berta i les seves companyes de vivències faran un viatge de descobriment personal en què les mentides que els consells del consultori havien construït al seu voltant començaran a caure a pedaços.
El “mosaic” de Marga Durá
- Una professió: la de periodista. La Marga Durá ha treballat per a diverses publicacions, entre les quals revistes com ‘Vanity Fair’, ‘Yo Dona’, ‘Men’s Health’ o ‘Nuevo Vale’.
- Una televisió: betevé. Abans de fer el salt al periodisme escrit, la Marga Durá va treballar a la televisió de les Corts, primer, i més tard a casa nostra, on va escriure, realitzar i muntar documentals com a “freelance”.
- Un llibre: ‘El poder del perro’. El clàssic de Don Winslow és un dels llibres que la Marga Durá més ha regalat a les seves amistats. No descartem, doncs, que algun dia faci el salt a la novel·la negra.
- Un debut: ‘El prodigio de las migas del pan’. Amb la seva primera novel·la combinava el relat històric amb la reflexió feminista, obrint una senda que ha continuat amb el seu nou llibre.
- Un consultori: el d’Elena Francis. Aquest programa de ràdio, tot un símptoma del masclisme de la dictadura franquista, és el marc argumental en què es mou ‘Una pregunta para Elena’.
- Una plaça: la del Sortidor. Aquest racó emblemàtic del Poble-sec és un petit oasi de tranquil·litat a tocar del Paral·lel, i la Marga Durá, això, ho sap molt bé…
