La primera emissió de ràdio a Barcelona va tenir lloc el 14 de novembre del 1924. La ràdio pionera de la ciutat va ser EAJ-1 Ràdio Barcelona, que emetia des de l’Hotel Colón. I ho feia en una sala folrada de fusta per aïllar els locutors del soroll exterior, a l’estil de les peixeres dels estudis de ràdio actuals.

La programació la integraven sobretot concerts en directe, però segons l’historiador i escriptor Xavier Theros en un principi molts teatres es van negar que retransmetessin les seves vetllades musicals de manera gratuïta. Va ser amb l’aparició d’una segona ràdio l’any 1925, Ràdio Catalana, que es van fer populars els concerts radiats des del Liceu o el Palau de la Música.

La ràdio, òrgan de propaganda de la Guerra Civil

Per als dos bàndols enfrontats durant la Guerra Civil, la ràdio es va convertir en el principal òrgan de propaganda. L’estiu del 1936 ja funcionaven 67 emissores i uns 300.000 aparells de ràdio, que congregaven tota la família al seu voltant com després va passar amb la televisió. Un exemple d’aquest període n’és el locutor Joan García Oliver, de la ràdio de la CNT-FAI.

Concursos i radionovel·les dominaven durant la postguerra

Un cop va acabar la Guerra Civil, la ràdio va tornar a la programació de concerts en directe, i va afegir formats nous com els concursos i les radionovel·les. Molts presentadors es van convertir en personatges mediàtics i els programes es van començar a fer amb assistència de públic a l’estudi.

Les emissores feien la seva pròpia programació, excepte en un punt. Totes havien de radiar el butlletí de notícies de la Radio Nacional de España. En aquesta època també sonava Radio España Independiente. Era una emissora radiada en castellà des de Moscou, coneguda com La Pirenaica, que donava notícies per als antifeixistes que s’havien quedat a l’Espanya franquista. Va funcionar durant més de 30 anys, entre el 1941 i el 1978.

El consultori d’Elena Francis, un dels programes més populars

Maria Garriga va ser la primera locutora del famós consultori d’Elena Francis, un programa que va néixer l’any 1947 i que es va mantenir fins a la dècada dels anys 80, tot i la ferotge competència de la televisió. A la Transició també van aparèixer emissores pirata, com Ona Lliure o Radio Pica.