A la secció de literatura del ‘Plaça Tísner‘, l’escriptora i col·laboradora del programa, Marta Carnicero Hernánz, ha parlat d’experiències doloroses de gestació i de dol perinatal. Per fer-ho, ha fet una tria de sis textos que descriuen el dolor de la pèrdua i les dificultats a les quals moltes mares s’han enfrontar durant el procés de gestació dels seus fills.
L’objectiu, assegura Marta Carnicero, és obrir els ulls a altres realitats i trencar el silenci que envolta el tabú. Perquè evitar parlar d’aquestes experiències és, assegura, negar el dolor de qui les pateixen. Aquests són els sis llibres seleccionats:
‘El món comença’ (Bromera, 2022)
Marià Veloy
La novel·la planteja dues trames paral·leles, que fan de contrapunt l’una de l’altra. D’una banda, tenim les aventures i desventures de Josep Torres Vilata, més conegut com a Toreski. I, de l’altra, la història d’una dona que perd un fill durant la gestació, amb el sotrac, en tots els àmbits, que la situació comporta per a la parella. La novel·la aprofundeix el dolor, però també arrenca somriures. Prosa neta, plena de sensibilitat i allunyada de llocs comuns.
‘Tienes que mirar’ (Impedimenta, 2021)
Anna Starobinets – Traducció de Viktoria Lefterova i Enrique Maldonado
L’autora ens parla aquí d’una experiència real, la seva. Quan els metges russos li van dir que la seva criatura no viuria, es va haver de plantejar renunciar l’embaràs. Però els protocols del seu país eren d’una violència terrible. El que va fer va ser acollir-se a la medicina alemanya, amb uns protocols ben diferents. “Has de mirar” és el que li diu la llevadora a la mare, que es nega a mirar el fill per por que la imatge amb què es trobarà la pugui marcar. Li explica que, si no ho fa, se’n penedirà per sempre.
‘El nedador del mar secret’ (Navona, 2015)
William Kotzwinkle – Traducció de Yannick Garcia
Un llibre que aprofundeix en el dolor de la pèrdua gestacional que van patir l’autor i la seva parella. Yannick Garcia tradueix aquesta història d’un nadó que no se’n surt. Un relat pausat, delicat, trist i poètic alhora, i que conté una imatge molt dura, una imatge que representa la manca de sensibilitat de la nostra societat cap al patiment íntim d’aquests pares i mares que sovint s’han d’enfrontar sols al seu dolor.
‘Una gossa en un descampat’ (Biblioteca Sala Beckett, 2020)
Clàudia Cedó
Arran d’una experiència pròpia, l’autora es va veure impulsada a posar en paraules el patiment i l’angoixa derivats de la frustració d’assistir a la pèrdua de la seva criatura. Hi ha moltes frases que et sacsegen, però n’hi ha una de molt eloqüent que fa referència a l’actitud dels altres quan, per por de fer mal, eludim el tema: “La gent fa el que pot”, diu un dels personatges. I l’altre contesta: “Ja ho sé. Ja ho sé… a vegades no diuen res perquè no saben què dir. Ja ho entenc. Però el silenci és eixordador“.
‘Roedores. Cuerpo de embarazada sin embrión’ (Random House, 2018)
Paula Bonet
No sempre sabem acompanyar en el dol. I potser menys, encara, davant d’una pèrdua recurrent. És el que narra la Paula Bonet a ‘Roedores’, que és un diari en què es barregen
il·lusions, el terror per la pèrdua i la incomprensió per part d’un món que continua girant quan el teu s’ensorra. Avancem per aquestes pàgines per compartir les esperances, la incertesa i la por d’una mare que s’obre en canal.
‘La hija única’ (Anagrama, 2020)
Guadalupe Nettel
La història explora el concepte d’èxit als processos de gestació. Als protagonistes els diuen que la seva criatura no viurà, i transiten un procés de dol… però la criatura sobreviu. Una situació poc comú, ja que tres dels quatre escenaris possibles acaben en la mort del fetus o el patiment extrem.
