La novel·la ‘Vincles audaços‘ ens proposa un viatge en el temps. Les seves pàgines ens traslladen a la Barcelona de l’obrerisme i el pistolerisme de principis del segle XX, però també a la del 15-M i l’1 d’octubre del segle XXI. Dos períodes separats per 100 anys que el sociòleg i escriptor Ivan Miró posa en diàleg en aquesta obra sobre lleialtats i lluites, solidaritat i reivindicació.

La figura del Paronas

Segons ha explicat Miró al ‘Plaça Tísner‘, un dels objectius de la novel·la és reivindicar la feina de molta gent anònima per aconseguir una ciutat més justa. Una lluita col·lectiva que resumeix en la figura de Francesc Comas i Pagès, conegut com el Paronas. Es tracta d’un vidrier anarcosindicalista de Sants, deixeble de Salvador Seguí, el popular Noi del Sucre.

La novel·la s’ha publicat coincidint amb el centenari de la mort de Francesc Comas i de Salvador Seguí, assassinats el mateix dia. A la nota final del llibre deixa escrit que la seva memòria “perdurarà en tots els combats presents i futurs“. De fet, Miró ha assegurat que “salvant les distàncies, actualment no estem tan lluny d’aquells anys”. Ara, ha posat d’exemple, “no maten sindicalistes, però sí migrants a les fronteres“.

Reivindicació dels barris populars

Miró també ha reivindicat el paper dels barris populars a les ciutats. Per l’escriptor, no podem parlar “d’una única Barcelona”. Per ell hi ha moltes ciutats en pugna, i “cada una és com un mirall de l’altra”. La burgesia, a l’època de la novel·la, “era la del passeig de Gràcia, la indústria i els Güell…”. Però els barris populars “són una contrageografia, obrera i proletària, feta d’ateneus, cooperatives, escoles racionalistes.. Una ciutat pròpia, viscuda de manera molt diferent a la ciutat dels rics“.

El “mosaic” d’Ivan Miró

  • Un moviment: el cooperativisme. L’Ivan ha escrit i participat en diversos llibres que l’analitzen i ha estat implicat en diferents projectes que l’implanten. Entre els quals, La Ciutat Invisible, de la qual n’és membre fundador. 
  • Una publicació: ‘Acció Cooperatista’. És una de les capçaleres de la premsa obrera que va proliferar i ser altaveu de les classes populars a les dues primeres dècades del segle XX.  
  • Un referent: Joan Peiró. L’Ivan destaca de la seva figura que va fer de pont teòric i pràctic entre el sindicalisme revolucionari i el cooperativisme obrer. 
  • Un valor: els vincles. Amorosos, familiars, d’amistat, solidaritat… Per l’Ivan els lligams personals són molt importants. Els reivindica a la seva segona novel·la, ‘Els vincles audaços’, que avui ens ve a presentar.   
  • Un territori: Sants. És el barri on transcorre bona part d’‘Els vincles audaços’ i l’epicentre des del qual l’Ivan ha desenvolupat la seva vida tant personal com professional.  
  • Una plaça: la de Bonet i Muixí, coneguda popularment com a la plaça de Màlaga. És l’espai on l’Ivan quedava amb els amics quan era adolescent. I hi ha una església, que també apareix a la novel·la, on es van casar els seus besavis el 1896. 

L’entrevista sencera, al ‘Plaça Tísner’