El Sónar del 30è aniversari ha registrat una molt bona assistència en la seva primera jornada, que només ha estat la de Sónar de Dia. L’escenari principal, el Sónar Village, s’ha convertit una immensa pista de ball, sobretot a partir de l’actuació de Grove. Charlotte Adigéry i Bolis Pupul l’han convertit en una festa i el sud-africà Black Coffee, cap de cartell del dia, l’ha incendiat amb la seva electrònica barrejada amb percussions africanes. La nova disposició de l’escenari, situat en un dels extrems i no al mig en un lateral, s’ha demostrat molt més funcional. I el que també funciona és que estigui coberta, perquè evita que el so es dispersi.
Si l’electrònica de ball ha regnat en aquest escenari, als de l’interior s’han pogut veure algunes propostes menys festives, com les de Marina Herlop i Oneohtrix Point Never al Sónar Hall. La catalana hi ha presentat l’elogiat disc ‘Pripyat’. Una barreja d’avantguarda i classicisme, amb sons electrònics fusionats, amb estil, amb flautes i percussions. A la veu de Herlop s’han sumat les de Tarta Relena. El productor nord-americà, al seu torn, ha oficiat amb l’espectacle d’exploració dels sons pop ‘Rebuilds’, en una sala plena de gom a gom.
Al Sónar Complex s’ha pogut veure ‘Escapology’, de l’escocès Kode9. Un curiós treball de música de club amb estridents visuals que elucubren amb la possibilitat d’una Escòcia separada del Regne Unit. Però parlant d’espectacle visual s’ha endut la palma el japonès Daito Manabe en col·laboració amb Nosaj Thing a l’Stage+D, que ha fascinat el públic amb les projeccions , la llum i el so.
