Analitzar grans obres de la història de l’art amb una mirada diferent a com han fet, tradicionalment, els llibres de text i la majoria de museus. Això és el que ens proposa Helena Sotoca García al llibre ‘Ni musas ni sumisas. Una revisión de la historia del arte occidental con perspectiva feminista’. Més de 200.000 persones segueixen el compte d’Instagram Femme Sapiens, des d’on aquesta divulgadora posa en evidència com el patriarcat ha marcat el relat artístic oficial.
L’autora exposa com s’ha imposat una visió en què s’ha atribuït a homes i dones qualitats contràries i en què els valors associats a la feminitat sempre eren considerats inferiors: “L’home és racional i la dona sensible, l’home és geni i la dona amateur”, exposa Sotoca García. A més, Sotoca García sentencia: “Històricament, ens han educat per agradar sexualment als homes”.
Violacions fetes art
Un dels fenòmens que Sotoca García analitza en el seu llibre és la representació d’imatges de gran violència sexual contra les dones. En concret, escenes mitològiques de violacions, la majoria de vegades presentades com a raptes, en què les dones són mostrades com a objectes sense capacitat d’acció.
Obres de grans mestres de la pintura com Peter Paul Rubens, autor, entre d’altres, d”El rapte de les filles de Leucip‘, ‘El rapte d’Hipodamia‘, ‘El rapte de Proserpina‘ o ‘El rapte d’Europa‘, que va fer reproduint l’obra anterior de Ticià. En aquest sentit, Sotoca García assenyala la responsabilitat dels historiadors i crítics d’art alhora de perpetuar la misogínia i la necessitat que les seves siguin veus crítiques que contextualitzin sense donar per bones aquestes representacions.
Nenes sexualitzades
Un altre fenomen que Sotoca García denuncia és la sexualització de les nenes que s’ha produït al llarg de la història de l’art. Posa com a exemple les pintures de Pedro Sáenz Sáenz, com ‘Crisálida‘ o ‘Inocencia‘, exposades molts anys en un despatx d’unes dependències de l’exèrcit i que ara formen part de la col·lecció amagada del Museu del Prado. Per la divulgadora, aquesta tradició visual ha tingut un impacte que perdura en l’actualitat i que permet establir vincles entre aquestes imatges i esdeveniments com els concursos de bellesa infantils o les peces de roba que cosifiquen les nenes.
