El pavelló Mies Van der Rohe ha canviat de cara i aspecte fruit d’una instal·lació temporal, “Mass is more”, que es pot visitar gratuïtament fins al 9 d’octubre. És una estructura construïda amb panells de fusta laminada entrecreuada (CLT) procedent de boscos de Galícia. Forma un mirador amb unes escales i un accés per una passarel·la. L’objectiu de la instal·lació és fer un diàleg amb els materials de construcció actuals i del futur i els que feien servir quan es va construir el pavelló.
Així, uns panells situats sobre els diferents materials que formen el Mies van der Rohe expliquen els quilos de CO2 que es van emetre a l’atmosfera per extreure, transportar i aixecar els diferents murs que el conformen. Per exemple, el mur de marbre verd alpí va suposar unes emissions de 1.062 kg de CO2 i el de marbre de travertí, més de 1.200. En canvi, la instal·lació de fusta té un balanç negatiu d’emissions (-358,6 kg de CO2). Segons els autors del projecte, aquest resultat és fruit del CO2 que els arbres d’on ha sortit la fusta van absorbir al llarg dels anys.
Per què la fusta CLT pot ajudar a combatre el canvi climàtic?
Els autors del projecte, els arquitectes Vicente Guallart i Daniel Ibáñez, cofundador i director de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya, respectivament, han defensat l’ús de la fusta industrialitzada per reduir les emissions de diòxid de carboni associades al sector de la construcció. Sempre, això sí, que la gestió del bosc i la tala sigui sostenible.
“La massa forestal dels boscos creix un 3 % cada any”, ha recordat Guallart. “Per tant, si fem servir aquest 3 %, l’any següent podem repetir el cicle”, ha afegit. Segons Guallart, “si tales els arbres més grans, que són els que absorbeixen menys CO2, permets que creixin millor els més petits”.
La massa forestal dels boscos creix un 3 % cada any. Per tant, si talem aquest 3 %, l’any següent podem repetir el cicle”
Ibáñez, per la seva banda, ha subratllat que “la desforestació, sobretot, avui dia està associada a l’obertura de terrenys agrícoles o a tala il·legal per fer llenya”. I ha posat d’exemple Europa com l’evidència empírica que l’augment d’ús de fusta en construcció no està reduint la superfície de massa forestal: “El CLT està creixent exponencialment i, a la vegada, també ho fa la superfície de bosc productiu gestionat de manera sostenible”.
L’arquitecte Alan Organschi, que també ha participat en la creació del projecte i és director d’Innovació Lab a Bauhaus Earth, ha explicat que “pensar que si deixem el bosc sol li anirà millor és un mite”. “El canvi climàtic està fent que molts boscos perdin diversitat i capacitat d’emmagatzematge de diòxid de carboni, tot i que no hi hagi tala”.
Pensar que si deixem el bosc sol li anirà millor és un mite. El canvi climàtic està fent que molts boscos perdin diversitat i capacitat d’emmagatzematge de diòxid de carboni, tot i que no hi hagi tala”
