El dramaturg, guionista i director Guillem Clua visita el ‘Plaça Tísner‘ de betevé en una de les seves temporades més fructíferes. En només un any, ha estrenat tres pel·lícules (‘Los renglones torcidos de Dios’, ‘La piel en llamas’ i ‘La niña de la comunión’), una sèrie de televisió (‘Smiley’) i recupera ‘L’oreneta’, que va arrasar als Premis Butaca del novembre passat.
Estrenada a Madrid amb Carmen Maura i Dafnis Balduz, torna als teatres protagonitzada per Emma Vilarasau, en el paper d’una professora de cant que ressuscita els fantasmes d’un trauma terrorista quan comença a impartir classes a un enigmàtic alumne. L’obra es podrà tornar a veure a La Villarroel des d’aquest dijous i fins al 28 de maig.
I un altre muntatge que molt possiblement podrem tornar a veure és ‘Smiley, després de l’amor‘, segona part de ‘Smiley’. Així ho ha avançat Clua, que ha explicat que l’obra es va estrenar en plena pandèmia i que es va haver de veure amb moltes restriccions. En canvi, ha deixat clar que en aquest cas no té cap intenció de portar-la a la petita pantalla.
Crítica als teatres públics catalans
Guillem Clua també va rebre l’any 2022 el Premi Nacional de Literatura Dramàtica per l’obra ‘Justícia’. Un muntatge que es va representar a la sala gran del Teatre Nacional de Catalunya. Pel dramaturg, estrenar en aquell espai va ser “un honor i un privilegi“, però considera que ell és només “la punta d’un iceberg d’autors catalans contemporanis que no tenen tantes oportunitats d’accedir-hi”.
Per això, Clua ha demanat als teatres públics que facin “un esforç molt més gran del que estan fent perquè l’autoria contemporània de casa nostra estigui ben reflectida“. Considera que haurien de poder “experimentar i equivocar-se i mostrar totes les històries que tenen i els seus universos creatius i estètics, tant al TNC com al Teatre Lliure”.
El “mosaic” del Guillem Clua
- Un paisatge: el massís del Port, a la zona de Tortosa. En aquest entorn està situat Arnes, el poble del pare del Guillem. Allà hi ha la casa familiar on acostumaven a passar junts els estius.
- Un costum: gravar un vídeo breu cada dia. Va començar a fer-ho fa més de 10 anys i creu que és una manera no només de ser conscient del pas del temps sinó també d’apreciar els moments bonics de la quotidianitat.
- Una zona: l’anomenada Gaixample, al barri de l’Antiga Esquerra de l’Eixample. En aquesta àrea hi abunden els bars, restaurants, discoteques i comerços de temàtica gai i, des de fa anys, és un símbol de la lluita i la visibilització del col·lectiu.
- Una passió: viatjar. Entre els seus viatges pendents i que més ganes té de fer hi ha Islàndia i l’illa de Pasqua.
- Un símbol: l’oreneta. Aquest ocell dona nom a un dels textos de més èxit del Guillem, que ara es pot tornar a veure en escena a La Villarroel.
- Una plaça: la que forma el Bryant Park, un acollidor espai verd al cor de Manhattan. En Guillem hi anava sovint a escriure quan vivia a Nova York.
L’entrevista sencera al ‘Plaça Tísner’
