L’escriptora Ada Castells ja havia escollit el nom del seu últim llibre quan va descobrir la paraula “solastàlgia“. Es tracta d’un terme usat fa uns anys que es refereix al dolor que causa assistir a la destrucció del planeta. Un sentiment que és ben present a la trama de la novel·la. I com ha explicat a ‘Plaça Tísner‘, ho va tenir clar: aquest seria el títol definitiu.
Castells va escriure aquesta última obra totalment condicionada per la pandèmia. Si bé aquesta solastàlgia la pateix la protagonista de la història, l’escriptora ha reconegut que també a ella la va afectar. I que escriure va ser un bon remei per fer front a tots els missatges que vam rebre durant el confinament en què semblava, diu Castells, que el món s’havia d’acabar.
La salut mental i la importància de l’amistat
A ‘Solastàlgia’ també es parla d’altres temes com ara les relacions familiars, l’acte d’escriure o la salut mental. La protagonista és la Sara, una escriptora en crisi. Ella, explica Castells, es troba en un moment en què ha acabat un llibre i res no la motiva prou per continuar escrivint. En aquest punt, arriba la pandèmia amb tots els missatges apocalíptics i té una depressió.
El llibre també reivindica la feina en equip per superar situacions difícils. Castells ha posat com a exemple l’actual emergència climàtica. Per ella, no pot ser que “el ric de torn se’n vagi sol a Mart i els altres es quedin tirats a la Terra”. Situacions com la pandèmia, ha dit, han evidenciat que el més important és l’amistat i la col·laboració de tot el grup.
La solastàlgia, al Teatre Romea
I qui vulgui aprofundir en el concepte de solastàlgia tindrà una bona oportunitat de fer-ho en una conferència d’Ada Castells. L’escriptora ja ha avançat que parlarà de què és per ella aquest dolor i de com l’escriptura l’ha ajudat a superar-lo. Serà el dilluns 22 de maig, a les 19 h, al Teatre Romea.
El “mosaic” de l’Ada Castells
Una ciutat: Istanbul, pel seu eclecticisme. Espai d’unió entre Europa i Àsia, és l’amalgama de tradicions que hi conviuen amb harmonia, fet que la fascina.
Una data: el 5 de febrer del 2004, el dia que l’Ada va parir la seva filla. Un moment que representa el punt d’inflexió que va suposar per a ella ser mare, un fet que li va canviar la vida.
Una afició: recol·lectar allò que en cada moment ofereix la natura, amb la qual intenta estar sempre en contacte. Aquesta temporada, diu, toquen els espàrrecs.
Una flor: la de la ginesta. Cada estiu, quan començava a treure el cap, el seu pare li recitava els primers versos del poema de Joan Maragall: “La ginesta altra vegada, la ginesta amb tanta olor, és la meva enamorada que ve al temps de la calor”.
Un poeta: Enric Casasses. I, en particular, quan recita ‘ Som a l’era’, una composició de més de 800 versos que parla de de la fi del petroli a la terra. A l’Ada li recorda alguns passatges de la novel·la que avui ens ve a presentar: ‘Solastàlgia’.
Una plaça: la del Sortidor, al Poble-sec. L’associa al restaurant que hi tenia un amic i també és especial perquè és l’espai on es va acabar d’enamorar de la seva parella actual.
