Els directors de la pel·lícula ‘Bailar la locura’, Marta Espar i Maiol Virgili, han explicat al ‘Plaça Tísner’ que aquest documental explora els límits entre el que es considera normalitat i el que es considera bogeria. En aquest projecte, la càmera se situa al davant de tres ballarines que volen crear una coreografia i conviden tres dones diagnosticades amb un trastorn mental a participar en el seu procés de creació. L’objectiu dels dos directors és que l’espectador vegi que darrere de la malaltia mental hi ha una persona forta i que, fins i tot, “et pot ajudar a reflexionar”, asseguren.

Prejudicis i etiquetes

En aquesta societat, segons Espar i Virgili, quan t’etiqueten desapareixes. Tant un com l’altre critiquen els prejudicis i com repercuteixen a l’hora de conèixer una persona. En el cas de les tres dones del documental, diuen que la seva malaltia només ocupa una petita part d’elles i que “quan les coneixes les comences a tractar com a persones que són”. Per ells, els humans associem la bogeria amb allò que es desvia de la norma, però “què és normal?”, es pregunten.

Parelles artístiques per la salut mental
El procés creatiu com una eina de recuperació i alhora de lluita contra l’estigma social associat als problemes de salut mental

La dansa com a vehicle

Les sis dones passen juntes uns dies en una casa rural del País Basc on assagen i parlen de fàrmacs, deliris, solitud i suïcidi. Espar i Virgili s’enorgulleixen que totes elles han après les unes de les altres i parlen que la dansa ha estat un vehicle fonamental per comunicar i explorar les emocions de les sis. La cinta es va estrenar a la Seminci de Valladolid i ha rebut el premi del públic al festival Choreoscope.

L’entrevista sencera al ‘Plaça Tísner’