Els directors de la pel·lícula ‘Bailar la locura’, Marta Espar i Maiol Virgili, han explicat al ‘Plaça Tísner’ que aquest documental explora els límits entre el que es considera normalitat i el que es considera bogeria. En aquest projecte, la càmera se situa al davant de tres ballarines que volen crear una coreografia i conviden tres dones diagnosticades amb un trastorn mental a participar en el seu procés de creació. L’objectiu dels dos directors és que l’espectador vegi que darrere de la malaltia mental hi ha una persona forta i que, fins i tot, “et pot ajudar a reflexionar”, asseguren.
Prejudicis i etiquetes
En aquesta societat, segons Espar i Virgili, quan t’etiqueten desapareixes. Tant un com l’altre critiquen els prejudicis i com repercuteixen a l’hora de conèixer una persona. En el cas de les tres dones del documental, diuen que la seva malaltia només ocupa una petita part d’elles i que “quan les coneixes les comences a tractar com a persones que són”. Per ells, els humans associem la bogeria amb allò que es desvia de la norma, però “què és normal?”, es pregunten.
La dansa com a vehicle
Les sis dones passen juntes uns dies en una casa rural del País Basc on assagen i parlen de fàrmacs, deliris, solitud i suïcidi. Espar i Virgili s’enorgulleixen que totes elles han après les unes de les altres i parlen que la dansa ha estat un vehicle fonamental per comunicar i explorar les emocions de les sis. La cinta es va estrenar a la Seminci de Valladolid i ha rebut el premi del públic al festival Choreoscope.
