El nom de David Ruano potser no us resulta familiar, però si sou amants de la cultura és molt probable que us hàgiu topat amb les seves obres. És el fotògraf oficial del TNC i tota una referència en l’àmbit de les arts escèniques: autor de les imatges de més d’un miler d’espectacles de teatre, dansa i música, així com retrats d’artistes molt diversos.
Tot i el prestigi que té, Ruano ha assegurat a ‘Plaça Tísner‘ que la seva fotografia no és art: “La foto possiblement sigui un art, però jo ho enfoco com una feina, ho tinc clar!”. A més, afegeix, “no sé si tinc massa a dir, com passa quan creen els artistes. Faig servir un llenguatge molt pictòric, i a la mínima pot semblar que poses un peu a l’art”. I conclou: “Jo no em sento artista, ni tinc especial interès a ser-ho“.
Creador d’un estil nou de cartellisme
David Ruano ha creat un estil propi i molt celebrat en el cartellisme d’espectacles. Només al TNC n’ha fet més de 1.000. Un dels secrets és no agafar només un moment de l’obra com s’havia fet anys enrere. Ruano crea tota una escena pròpia i el cartell agafa una altra dimensió. Una manera de treballar que ha creat escola i que molts professionals segueixen.
El “mosaic” de David Ruano
- Una disciplina: les belles arts. De petit a en David li agradava molt dibuixar i pintar, creu que s’expressava així buscant una certa identitat. Ara confessa que gaudeix més de veure una exposició que no pas d’agafar els pinzells.
- Un pintor: Antonio López. Sempre l’ha fascinat, fins al punt de considerar-lo el motor que el va empènyer a dedicar-se a la cultura. Li commou la seva capacitat de combinar art amb artesania i les múltiples capes que contenen les seves obres.
- Una afició: el ciclisme de muntanya. Va començar a practicar-lo en complir els 40 i, en cinc anys, s’ha convertit en una autèntica passió que l’ha dut a participar en proves d’alt nivell fent parella amb el campió del món Tomi Misser.
- Un detonant: treballar com a il·lustrador. Feia aquesta feina en una revista d’arts escèniques quan, inesperadament, va haver de fer una fotografia de portada. És així com es va obrir la porta a la que acabaria sent la seva professió.
- Un lloc: el taller d’escenografia Castells, que considera el millor estudi del món. Allà hi ha fet bona part de les sessions de fotografia més destacades de la seva trajectòria.
- Una plaça: la de Chueca, a Madrid. En David va viure a la capital espanyola entre els 9 i els 14 anys i recorda que l’ambient lliure que s’hi vivia en aquella època va influir en la seva formació com a persona
