Pot Teatre ha estrenat al Teatre Apolo ‘Entremesos o l’escarni de la moral’, el cinquè musical d’aquesta companyia, que té l’origen en el Grup de Teatre Social creat per la Femarec el 1997. Inicialment, la intenció era terapèutica, però amb el temps l’entitat va veure que d’aquell grup en podia néixer una companyia estable amb vocació comercial, apostant per la professionalització real de persones amb discapacitats.
Des de fa vuit anys, Albert Gràcia ha dirigit cinc espectacles amb aquests intèrprets i no té cap inconvenient a afirmar que “no sé què tenen i no m’interessa. Jo els tracto com a actrius i actors i els exigeixo el mateix que a una companyia d’intèrprets sense discapacitat que fa 15 anys que dirigeixo. Al final, tots tenim els nostres problemes “.
Entremesos i Quixot
El cert és que el que s’ha pogut veure al Teatre Apolo té un nivell insospitat. A Pot Teatre hi ha autèntiques vocacions, com la de Ricardo Mera, inspiradíssim com a Cervantes (i en altres papers); la de Margarita Padrós com a Fonoller i la d’Ariadna Rallo, fantàstica en el seu paper de Farfulla. “Això de la faràndula sempre m’ha tirat. Soc una mica narcisista”, etziba sense embuts l’actriu.
Albert Gràcia posa en escena un divertiment, en clau de musical, confegit a partir de fragments d”El Quixot’ i de tres entremesos cervantins, entre els quals el famós ‘Retaule de les meravelles’. L’adaptació, amb picades d’ull a la contemporaneitat, la signen, amb encert, Marc Angelet i Nadina Campàs, mentre que Keko Pujol, un còmplice habitual de Pot Teatre, s’ha encarregat de compondre les músiques.
A la funció d’estrena al Teatre Apolo hi havia programadors convidats. Que n’aixequin acta. Pot Teatre és una realitat teatral, potser diferent i no normativa, però que no pot ser ignorada.
